Víctor Juan Roig, de Cas Castellons, va néixer al carrer de ses Farmàcies de Vila el 1947, «davant la farmàcia d'en Marí», explica. «El meu pare era en Pepín ‘Castelló' i el meu güelo Vicent era militar d'infermeria que va estar a la guerra de Filipines. També va ser director de l'hospital i president de la Creu Roja, a qui els vaig regalar un bastó amb l'empunyadura d'or que li havien regalat per subscripció popular. Es veu que ho va fer prou bé», afegeix.
L'altre avi d'en Víctor Juan, en Joan Roig Tur, era militant socialista i el 1936, quan va esclatar la Guerra Civil, regentava el Teatre Pereyra «i va haver de fugir. Diuen que li agradava cantar i ho feia prou bé». De la seva infantesa al barri de la Maria recorda les guerres de pedres amb les quals els al·lots de tota la ciutat es divertien. «En sortir d'escola ens reptàvem. Els del carrer Anníbal lluitàvem contra els de sa Riba i els de Dalt Vila. Anàvem en bicicleta a buscar munició as Còdols. No hi havia malícia, era un esport més», explica en Víctor. A més de llençar-se pedres els uns als altres, els al·lots de Vila dels anys cinquanta del segle també jugaven a les baletes i a toc i palm. La necròpolis del Puig des Molins també els servia per jugar a ser espeleòlegs i arqueòlegs. «Fins i tot hi trobàvem alguna moneda», recorda en Víctor Juan.
Conegut per ser l'impulsor del tir amb arc a Eivissa, Víctor Juan va practicar molts esports en la seva joventut. Ja de petit, «els meus tiets es varen ajuntar pels Reis i vaig ser el primer a tenir una pilota de futbol de reglament. Normalment les fèiem de pedaços i calcetins». També assenyala en Víctor Juan que amb la seva colla d'amics muntaren un equip de patinatge «i fins i tot jugàrem contra el Club Patín, que era a l'avinguda d'Espanya».
Abans de casar-se, Víctor Juan havia practicat el futbol, la boxa, lluita grecoromana i trial, «però vaig començar a tenir responsabilitats i vaig abaixar el ritme». En aquestes que va llegir en una revista que una dona, na María Teresa Romero, havia quedat novena en els Jocs Olímpics en 44 anys en tir amb arc. Aquest fet va fer obrir-li els ulls i pensar que podria arribar a ser esportista d'elit en poc temps. I així va ser. «De petits, al cine Serra i al Pereyra, ens posaven westerns, així que ja ho dúiem dins. Ens fèiem els arcs de savina i dels cables de les bicicletes de Can Serapio. Per a les fletxes fèiem servir els radis de les rodes. A la part de darrere del Teatre Pereyra encara hi deu haver senyals, perquè allí hi fèiem punteria», assegura amb un somriure en Víctor Juan.
«En el primer campionat d'Espanya els vaig donar un ensurt perquè el primer dia anava primer. Jo ja havia fet campió d'Eivissa de tir neumàtic», diu Juan, que també destaca el paper de n'Elena Tormo a l'hora de millorar tècnicament quan es va posar en marxa tot el relacionat amb el tir amb arc a Eivissa. Víctor Juan va ser guardonat amb el premi Cornelius Atticus l'any 2005 i una galeria de tir a Can Misses porta el seu nom. Va ser fundador del Club s'Arc a més de vicepresident de la Federació Espanyola de Tir amb Arc. Tot i aquestes fites, «l'única volta que em varen caure les llàgrimes va ser quan vàrem ser campions d'Espanya amb s'Arc i ens quedàrem en propietat la copa per haver-la guanyat tres vegades seguides».
Diu Víctor Juan que se sent «molt orgullós» pels qui ara porten les regnes del tir amb arc a Eivissa i que el fet que els eivissencs siguin els millors de l'arxipèlag en aquest esport «ho haurien d'explicar els científics».
Buena entrevista.
Por cierto, una mujer española en los juegos olímpicos durante el franquismo? Pero no decís que las mujeres no podían hacer nada en esa época?
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
Un altre eivissenc que no pot parlar eivissenc
Piter IbizaLo dicen porque cabe mejor en la imagen que todos tenemos que tener para estar felices de como vivimos ahora. 😂
Eso es lo que pasa cuando se juntan cuatro apasionados por algo que saben transmitir su pasión a otros. Gracias.
Buena entrevista. Por cierto, una mujer española en los juegos olímpicos durante el franquismo? Pero no decís que las mujeres no podían hacer nada en esa época?