«El quiosquet dels de sa Vinya i La Cigüeña varen ser els primers negocis de Portinatx»

Això va canviar a mitjan segle, quan amb l’arribada dels primers turistes s’establiren els primers negocis a Portinatx. Una ocasió d’or per als habitants d’aquest indret del nord de l’illa per deixar de banda les penúries que suposava viure (o malviure) del camp i començar a guanyar sous. Aquest va ser el cas d’en Pep d’en Salvador i la seva dona, na Catalina Torres, nascuda a can Joanó, a la vénda de Benirràs del poble de Sant Miquel el 1935.

Na Catalina explica que va començar a festejar de 17 anys. Abans de conèixer en Pep parlava amb dos joves més, un del seu poble i un altre de sant Joan. «Vaig festejar amb tots fins als 21 anys. Els altres no m’acabaven de fer el pes i em vaig quedar amb en Pep d’en Salvador. Els vaig dir que no vinguessin més. Això se li deia ‘dar boc’», recorda na Catalina.

Cap a l’any 1950 el seu home va muntar el primer quiosquet a s’Arenal Petit. Un negoci que s’acabà convertint en La Cigüeña. A s’Arenal Gros ja l’havien posat en marxa abans els de sa Vinya. «Ell era fuster, així que va començar per tombar els pins», explica. En aquella època, a Portinatx «no hi havia res: ni llum ni aigua ni telèfon i la carretera estava espenyada. Trèiem l’aigua des Pouet i si els turistes demanaven una paella, havíem de començar matant els conills i els pollastres. S’havia de fer tot en el moment», apunta na Catalina.

En Pep i na Catalina visqueren a Vila una dotzena d’anys perquè els seus dos al·lots poguessin anar a escola. En tornar, varen ser els seus fills qui s’encarregaren ja de La Cigüeña fins a l’any passat, que deixaren l’establiment als seus cosins de can Salvador.

El pare de na Catalina, que va sortir de can Bossa de Portinatx, va ser un dels molts eivissencs que emigraren a Amèrica a principis del segle XX. Concretament, marxà a Cuba «a picar canya. No li va agradar mica». Son pare va emigrar després d’enviudar a l’any d’haver-se casat i d’haver tengut una filla. Una nena que es va criar amb els seus avis mentre son pare era a Cuba per guanyar-se la vida. «En tornar es va casar amb ma mare», explica.

De la seva època de joventut a Benirràs recorda les seves vesines de can Pep de Dalt: na Maria i na Catalina. «Na Maria sabia fer rodar la gonella. Jo mai em vaig vestir de pagesa i no ho plany», diu na Catalina.

Na Catalina, ara ja sense en Pep i amb 89 anys, continua vivint a Portinatx i cada dia baixa a s’Arenal Petit per posar els peus dins la mar durant un parell d’hores. No seria estrany que arribàs als cent, ja que el seu padrí, de can Bossa, ja els ha fet. Tant de bo sigui així!