Lluc Ramon durant el programa ‘Sa Cadira des Majors’ de la TEF a l’església de Santa Creu.

Lluc Ramon durant el programa ‘Sa Cadira des Majors’ de la TEF a l’església de Santa Creu. | TEF

Juan A. TorresIbiza08/02/24 0:30
TW2

Mossènyer Lluc Ramon Torres és el més veterà de tots els capellans de les Pitiüses. Va néixer a Formentera el 6 de desembre de 1932, però només hi va estar quatre a la pitiüsa del sud. La seva família s'hi havia traslladat per fer companyia al seu tiet, que era carter. «Jo som el petit de quatre germans. Mon pare era sergent, però estava retirat, i perquè el germà de ma mare no estàs sol a Formentera, hi anàrem tota la família: els dos avis materns, els meus pares i els meus germans», explica el pare Lluc durant la seva entrevista a Sa Cadira des Majors.

L'esclat de la Guerra Civil, però, ho va canviar tot. El desembarcament dels republicans a Formentera el 7 d'agost del 1936 va provocar el primer vessament de sang del conflicte a les Pitiüses. El pare d'en Lluc i el capellà de la Mola, en Joan Torres, varen ser assassinats a la Savina. No es varen trobar els seus cossos, així que es creu que els llançaren a la mar. També mataren el seu tiet, el falangista Bartomeu Torres. «Els he perdonat. Hem de perdonar. Tots som pecadors i tots necessitam el perdó. ‘Perdonau i sereu perdonats'. Quan el mal està fet, ja està fet. L'important és acceptar les coses com venen i saber oferir-ho tot a Deu. La providència és un fet. Gràceis a Deu, tots els germans, ma mare i els güelos estàvem bé», assegura el pare Lluc.

No obstant això, diu que li agradaria que a Formentera es tingués un record pels que varen ser les tres primeres víctimes de la Guerra Civil, igual que es va fer amb els que varen ser enterrats al cementeri vell de Sant Ferran, la primera fossa comuna que es va exhumar a les Pitiüses l'any 2017.

La desgràcia familiar, però, no va acabar aquí, ja que el germà d'una de les seves àvies, el canonge Miquel Planells Tur, va ser un dels 93 afusellats la fatídica nit del 13 de setembre al Castell.

Lluc Ramon va ser ordenat sacerdot amb 25 anys pel bisbe Antoni Cardona ‘Frit', qui el va enviar a es Cubells. «L'única parròquia que no tenia capellà era es Cubells i em va destinar allà» El pare Lluc va ser el primer mossènyer de l'església acabada de construir des Cubells l'any 1957. Allà hi va estar cinc anys, vivint amb les seves dos tietes. La seva güela, però, s'estimava més tenir-lo a prop: «Li demanava al bisbe que em portàs a Vila. I ell li deia: ‘Resi molts rosaris perquè es facin molts capellans perquè el puguem dur a Vila'. Al final va ser el bisbe mallorquí Planas el que em va traslladar a Vila. Lluc Ramon assegura que a es Cubells va ser molt feliç i que va haver de marxar per atendre la malaltia d'un familiar.

L'església de Santa Creu va ser la següent destinació d'en Lluc Ramon. Un canvi radical. També ha set durant 19 anys el capellà de l'Hospital Can Misses: «Va ser una experiència molt bona, perquè un veu que la salut és fràgil. Va ser gratificant».

Per les seves bodes d'or com a mossènyer, el papa Benet XVI el va fer prelat d'honor a instàncies del llavors bisbe d'Eivissa Vicent Juan Segura. I quan va fer els 90 anys, el papa Francesc va enviar-li una fotografia i una carta felicitant-lo.

Diu Lluc Ramon que el més polit de ser capellà és l'administració dels sagraments, «però la predicació és molt important. A través d'ella, arriba la fe». Si la salut li ho permet, el pare Lluc encara diu missa cada dia a Santa Creu.