Gran Hermano se muda al turismo: el Decreto que pone al Ministerio del Interior como tu nuevo recepcionista promete transformar nuestras vacaciones en algo más parecido a un episodio de Black Mirror que a una postal de verano. Ahora, hoteleros, agencias de viajes, empresas de alquiler de vehículos y hasta gestores de casas rurales tendrán que informar al Ministerio del Interior sobre nuestras reservas aportando nada menos que hasta 43 datos sobre ellas. Lo que en apariencia podría sonar como un noble esfuerzo por mejorar la seguridad, también abre la puerta a un laberinto de vigilancia, burocracia y dudas sobre la privacidad.
Gran hermano turístico
También en Opinión
- La bebida que cada vez se bebe menos y ayuda a reducir el colesterol
- Capturado un ejemplar de perdiz roja único en Ibiza
- Vendido el hotel OD Talamanca de Ibiza
- Un conductor vuelca su coche superando ocho veces la tasa de alcohol y con un niño de 4 años sin sillita
- ¿Dónde hacer el vermut y la 'tardebuena' en Ibiza?
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
El paral·lelisme amb Orwell és inevitable quan parlem d’un “Gran Hermano turístic”, però atribuir aquest control exclusivament a una ideologia política és una simplificació que flaqueja. No oblidem que fa només unes setmanes la dreta i la ultradreta reclamaven instal·lar càmeres al voltant dels espais esportius per combatre la violència. Aleshores, on queda la llibertat? Si és l’esquerra qui proposa mesures de control, és totalitarisme; si és la dreta, és seguretat. La doble vara de mesurar, de nou, en plena acció. El problema del control social i la vigilància és molt més profund que una disputa entre partits. No és patrimoni d’una ideologia concreta, sinó el reflex d’una societat que ha normalitzat la pèrdua de privacitat en nom d’una seguretat que sovint només maquilla problemes estructurals. No és l’esquerra ni la dreta qui instal·la càmeres, sinó un sistema que no sap —o no vol— abordar les arrels dels problemes: des del desgavell urbanístic fins a l’excés de dependència del turisme. Orwell va advertir del control absolut, però també del discurs que divideix la societat en bons i dolents per mantenir-nos enfrontats. I aquí, tots tenen les mans brutes.
Más gasto en personal y mayor carga para los empleados