Sa Unió de Formentera i la ruleta russa

L’endemà de l’enèssima entrega d’aquest serial de terror en què s’ha convertit el Consell de Formentera, em resulta impossible callar i guardar les meues impressions i sentiments al respecte.
En primer lloc com a formenterera, però també per haver tengut l’honor de formar part del primer equip de govern que va tenir el Consell Insular de Formentera el 2007, i per haver set diputada al Parlament autonòmic durant sis anys en representació de la meua illa, consider que tenc el deure de denunciar com de greu és la situació de desgovern, desprestigi i humiliació que Partit Popular i Compromís han generat a partir de la seua manera erràtica i temerària de governar.
El passat mes de desembre, quan la crisi al Consell només s’albirava com un episodi d’afrenta personal entre el president Córdoba i el que era el vicepresident tercer de la corporació, José Manuel Alcaraz, molts vàrem pensar que en el fons tot es limitava a una qüestió personal entre ells dos. Disputa que mai hauria d’haver transcendit a l’esfera pública tenint en compte que tenia a veure amb friccions internes dels partits i els seus pactes.
No obstant això, molt poc temps després, quan la resta dels consellers de Sa Unió es situaren del costat d’Alcaraz i es sumaren a la croada de descrèdit contra la figura del president fent acusacions constants sense proves, amb l’amenaça d’emprendre accions d’una o altra índole contra la seua figura que després no s’acabaven de materialitzar, vaig entendre de manera clara que el rerefons de tot allò tenia més a veure amb les expectatives frustrades per ocupar la presidència del senyor Alcaraz que amb la falta de decòrum del president Córdoba.
Amb totes les anades i vingudes que ha propiciat la crisi de govern al Consell de Formentera del mes de desembre ençà, els formenterers i formentereres som espectadors i alhora víctimes d’una política nefasta que en menys d’un any ha tirat per terra la bona reputació que el Consell de Formentera havia assolit dins i fora de l’illa després de setze anys. Ara és una institució «apestada», la seua credibilitat ha quedat en entredit.
Ningú que tengui responsabilitat de govern hauria de donar per fet que el Consell és una realitat irreversible. La dreta més reaccionaria que presideix el Parlament i guia les polítiques del Partit Popular a les nostres illes creu amb convicció plena que els consells insulars són un «chiringuito» a extingir i una despesa supèrflua pels contribuents. Tampoc creuen en l’Estatut d’Autonomia ni en l’empara que aquest ens dona a l’hora d’autogovernar-mos.
I ara, en referència estricta a les connotacions que aquesta crisi genera en l’àmbit intern, s’ha de dir que no és de rebut que després del primer any de govern Sa Unió no hagi materialitzat cap de les seues promeses electorals. Aquesta situació de bloqueig impossibilita el fet d’avançar en les actuacions compromeses i la seua planificació, aboca necessàriament a la pèrdua d’inversions i finançament, i enquista algunes problemàtiques que fa temps que requereixen resposta i que Sa Unió es comprometé a resoldre en arribar al poder.
El president Córdoba i els consellers i conselleres de Sa Unió juguen a la ruleta russa, esperant el moment en que aconseguiran desbancar-se uns als altres, com si el poble de Formentera es pogués permetre assistir per més temps a aquest joc macabre en què està en joc el seu autogovern. Només unes noves eleccions poden posar punt i final a aquest drama. També ho sap el PP balear, que en converses privades reconeix que la situació a Formentera no té remei, i que el líder insular del seu partit és qui ha propiciat aquesta deriva.