Aforaments

Almenys a la mateix autonomia que tenen, en el si de la Unió Europea tots aquells que són realment autònoms. S'ha modificat l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears per a res del que hem anomenat anteriorment?

Idò no! L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears s'ha reformat per treure als diputats i als membres del govern la condició d'aforats. A partir d'ara, qualsevol tribunal ordinari, si al jutge li entra pel perol, ja podrà jutjar els nostres diputats i els membres del nostre govern «autonòmic». Ja està!, he pensat de seguida. Aquí hi deu haver gat amagat. No pot ser que una reforma d'aquestes característiques hagi estat acceptada bonament pels autonomistes. Això deu ser una nova jugada dels «constitucionalistes». Segur que s'ho han empescat entre el PSOE, el PP i Vox. No és tan rar, últimament, veure'ls votar junts, especialment quan es tracta de qüestions que afecte l'estructura «nacional». Idò tampoc! Hi han votat a favor partits com ERC. I tot plegat s'ha produït a instàncies de Més per Menorca. No fa falta dir que els de Podem també han aplaudit la iniactiva amb les orelles!

Llegint arguments, me n'ha aparegut un que, segons com es miràs, podria arribar a tenir una certa consistència: si això ens allunya de les cúpues judicials espanyoles, és una molt bona notícia. Benvingut sigui. Però, vegem-ho amb una mica de calma: la decisió de treure els aforaments, realment ens allunya tant com aquest incaut pensa, de les cúpules judicials espanyoles? Que el jutjat d'instrucció número 3 de Palma, posem per cas, pugui jutjar la presidenta de les Illes Balears o el president del Parlament nostre impedeix que, en última instància, ho pogués fer el Tribunal Suprem? O que se'ns els pogués carregar la Junta Electoral Central, com ha passat amb el diputat Juvillà, del Parlament de Catalunya? O que hi pogués intervenir el Tribunal de Comptes per arruïnar-los, si així ho decidien els seus integrants? La resposta, del tot elemental, és que no. El fet que els tribunals ordinaris puguin jutjar els nostres representants senzillament afegeix una instància judicial a les que ara mateix ja podien fer-ho.

Hi ha qui pensa que, al Regne d'Espanya, es viu en una democràcia plena, i n'hi ha que pensam que vivim en una dicastocràcia (govern dels jutges), plena de lawfare (basat, com arreu, en la interferència del poder judicial en els altres poders de l'Estat), en què s'utilitza el sistema judicial per anul·lar els Parlaments, on teòricament hi ha representada la voluntat popular. Em sorprèn que forces polítiques com Més o com Podem tenguin tanta confiança en aquells que han anul·lat l'autonomia de Catalunya. La nostra no feia falta anul·lar-la, perquè ja fa temps que molts la consideren com a mer paper mullat.