En aquest temps de matxaca per qüestions tan vergonyoses com la intervenció judicial a l'Escola Turó del Drac, de Canet de Mar, convé, des de la nostra Eivissa, recordar algunes coses en relació a la llengua catalana. Les posaré per ordre i miraré de no deixar-me'n de les més substancials.
1. La llengua és allò que lliga les generacions que formen una nació. Ens lliga amb el passat i ens remet cap al futur, si la transmetem als nostres fills. En el cas de la catalanitat (per no dir Països Catalans, no fos que algun «constitucionalista» s'ofengués), la llengua constitueix el principal signe d'identitat. Som el que som nacionalment perquè parlam el que parlam com a llengua pròpia dels nostres territoris (és a dir, de les generacions que històricament, des de fa entre set-cents cinquanta i mil anys, les anam habitant). No és que parlem català perquè siguem catalans (o eivissencs, o mallorquins, o valencians), sinó que som catalans (o eivissencs, o marllorquins, o valencians) perquè parlam català/valencià (no ens barallarem per una absurda qüestió de noms).
2. El futur de la llengua depèn dels que la parlam. Una llengua no es perd perquè no l'aprenguin els que no la saben sinó perquè no la fan servir normalment els que sí la saben. Si els que la sabem la féssim servir normalment, els que no la saben l'aprendrien. I ni tan sols sabrien com l'havien apresa. L'aprendrien per òsmosi, perquè la sentirien, amb tota normalitat pertot arreu. L'aprendrien fins i tot si tancaven les orelles i decidien que no en volien entendre ni un borrall. L'aprendrien com els marroquins que viuen a Lavapiés (Madrid) aprenen espanyol, o com els algerians que viuen a Saint Dénis (París) aprenen francès. Cap poder aliè a nosaltres (posem-li la monarquia borbònica) no ens podrà furtar el català si nosaltres decidim parlar-lo sempre i pertot arreu. La llengua és nostra i només nostra. De cadascú de nosaltres.
3. Tenim uns drets reconeguts com a catalanoparlants. No només podem parlar la llengua amb tota normalitat (ja ho fèiem amb Franco viu, per cert, per damunt de prohibicions i tota la mandanga dictatorial), sinó que, a més, hi tenim dret, segons la legislació vigent. Ens emparen (de dalt cap avall) la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la Constitució espanyola (que la incorpora, perquè Espanya l'ha signada i, per tant, ja forma part del cabdal constitucional espanyol), l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (que estableix l'oficialitat del català, perquè és la llengua pròpia del nostre territori pluriinsular), la Llei de Normalització Lingüística i el Decret de Mínims d'ensenyament en llengua catalana. Exercir aquests drets no és fer cap violència a ningú, ni anar contra ningú, ni res de tot això. I els podríem exercir, amb tota legitimitat, encara que tots els nostres conciutadans hi renunciassin. (Llegiu-ho dues vegades, perquè pens que l'última frase és especialment important).
4. El català constitueix una riquesa de gran abast. La llengua catalana és la llengua sense estat amb més parlants dins la Unió Europea. (Això no estic segur que siga un mèrit, perquè també implica que no hi ha cap comunitat amb nou o deu milions de parlants, a Europa, que no compti amb estat propi). Llengua d'ús habitual a una vintena d'universitats (que formen la Xarxa Lluís Vives) i ensenyada a més de cent-cinquanta universitats d'arreu del planeta Terra, té una vitalitat literària i cultural prou semblant a les llengües d'abast mitjà de la Unió Europea. Avui dia es pot viure als Països Catalans sense saber català, però qui no en sap es perd moltes coses interessants (vull dir, naturalment, del seu interès).
5. Mantenir el català és qüestió d'actitud. El català es projectarà cap al futur per la suma d'actituds individuals dels seus parlants (per damunt de les polítiques públiques que, en el marc actual, es facin en relació a la llengua). Així, parlar o no català als fills és una qüestió d'actitud individual. Mantenir o no el català en una conversa amb més d'una llengua implicada és qüestió d'actitud. Exigir (o no) ser atesos en català als llocs públics, també.
Escollir consumir productes en català (o no) va exactament en la mateixa línia. Acudir a establiments on t'atenen en català o no fer-ho depèn de cadascú de nosaltres. Preferir productes etiquetats en català o passar de la llengua de les etiquetes passa per la decisió concreta i específica de cada individu. El futur del català, idò, depèn fonamentalment d'un seguit d'actituds individuals que cadascú de nosaltres pot mostrar (o amagar), amb conseqüències per a la col·lectivitat.
Amb aquestes darreres consideracions no pretenc eximir els poders públics de la responsabilitat que tenen en relació al futur de la llengua catalana. Però vull posar l'accent en el fet que, si els catalanoparlants ho decidim, ni els poders més contraris a la nostra llengua podran fer res per anorrear-la.
41 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
https://youtu.be/_UAoueQ1_oQ
@ NAIF,, es ENVIDIA SANA Q @ Leopold Llombart, MIRA PAISES MEJOR QUE ESPAÑA MAS DESARROLLADOS ,, así tiene que ser .., ESPAÑA MADRID 🇪🇸, ERA LA MEJOR ARMADA MARINERA MUNDIAL,, Y AHORA estamos comparándola con países Norte África nos,,con todo respeto a cualquier raza💙👌🇪🇸💙👌🇪🇸💙🇪🇸.
@@ Leopold Llombart..,, lo ÚNICO QUE NO ESTOY EDUARDO CONTIGO solo EN COSA,, en VEZ DE VOLVER MARCHA ATRÁS🐢 ,, por Q no has hablado de RECUPERAR GIBRALTAR es muy española, Madrid 🇪🇸 y es parte de la comunidad a Andaluza,, EN VEZ DE MARCHA ATRÁS 1🐢,, primera y que España histórica del Reindo era la mejor potencia mundial en todo, y ahora SIDI IFNE? GIBRALTAR ESPAÑOLA.
https://youtu.be/Db1GA6h_aeY
@@@@olee a todos por la LÓGICA @#@@ Interesante los que han debatido este debate a TODOS SU EXEPCION.., la manera de intelectualidad y enseñanza esTOTAL 👌👍
...Y añadir además que este artículo de opinión del sr Bernat empieza con "En aquest temps...tan vergonyoses..convé, des de La nostra Eivissa, recordar..." lo cual,"recordar" ,no nos asusta. Y el problema de generalizar desde los libros de Historia, es que se acaba menospreciando las historias personales vividas y sufridas, que son las que demuestran realmente los efectos de las decisiones políticas erróneas, interesadas o precipitadas.Y si no pudiera ejercer mi libertad de opinión, sólo por carecer de soltura en la herramienta, sería una nueva coacción, y un ataque a mi libertad personal de escoger, libremente ,la herramienta que me lo permitiera.
@andres;-Quiero creer que antes de aquella operación de castigo pisano-catalana, donde se degolló al valí "renegado " proveniente de Gerona, aquí la diversidad que se permitió bajo la taifa de Denia, ya forjaba la identidad ibicenca. Yo provengo de las escuelas rurales de ppios de los 70 donde bajo un mismo techo improvisado sobre un bar, payeses, peninsulares y extranjeros de todas las edades aprendíamos a leer y escribir y todos nos respetábamos y enriquecíamos mutuamente. Luego la radicalización en ciernes nos hizo buscar fuera por miedo a caer en el aleccionamiento....llamarnos ahora rancios nacionalistas, en una isla cosmopolita, que ha visto tanto y maravillado a tantos, es simplemente ridículo.
@naif.-Desde el glamuroso dia en que los piratas catalanes arrasaron la idilica Yabisah se habla la lengua ibicenca,que el "establishment" ha relegado a la infra-categorìa de "dialecto".En 1906 se ascendio de categorìa al "barceloni",que siempre habia sido un dialecto, a "lengua catalana".Y de aquellos polvos vienen estos lodos.Màs lo que ocurre ahora es consecuencia directa de como se monto el"cafè para todos",con Psoe y PP como principales culpables.Nunca se tendrìan que haber traspasado Sanidad y Educaciòn.Se evidencia cada vez màs que el "café para todos"ha resultado ser un monumental atraco al bolsillo del contribuyente con màs enchufados no aptos para el cometido que desempeñan y peores servicios.
El sr Llombart no ha mencionado aquí ni una sola vez la palabra lagartija, sólo se habla de Borbones, la isla de Perejil y se mira con envidia a Suiza o Bélgica, donde sí ,hay y hubo problemas con las lenguas, pero allí se intenta respetar hasta la más mínima diversidad sin permitir que unos se apropien de otros o se extralimiten y donde hay un sentimiento nacional a pesar de las divisiones y todo esto bajo la mirada de la UE y de los separatistas. Cuando en el 81 asistí a mi primera clase de catalán que se supone nos iba a permitir leer a los autores catalanes,y en el patio se hablaba ibicenco y castellano, jamás pensé que ahora vería a mi hijo hacer gimnasia en catalán, organizarse cursos de catalan para los turistas, o pulsos de poder para ver Netflix en catalán y encima tener que oír que los ibicencos ya cansan con sus reivindicaciones y que son simples catalanes más,puesto que todos hablan catalán. La política es el motivo por el que asistimos a la extinción de nuestra diversidad.
@llombart.-Lo lògico,si vivimos en un mismo Estado es tener una lengua vehicular comùn para todos.En 1716 se impuso el español como lengua de la administraciòn,pero no se reprimio el uso del catalàn.Si no se es maulet o austracista, a la industria catalana no le ha ido nada mal desde la implantaciòn del Decreto de Nueva Planta,incluso durante el franquismo bien contentos que estaban los empresarios catalanes.Volviendo a la lengua,si hiciesemos como los suizos,en Ibiza se hablarìa josepì,joanì,vileru....y para entendernos inglès.En aras de la igualdad de oportunidades,del tarannà,del bienestar emocional y para que ninguna lengua machaque a la otra,supongo que vd.estarìa de acuerdo en implantar en las escuelas la inmersiòn total en español y catalàn para que cada alumno pueda elegir la que estime màs conveniente.