Forces de Seguretat i Societat Civil

Com que al Regne d'Espanya no s'han abordat qüestions fonamentals sobre el compliment dels estàndards requerits per part dels membres de les forces de seguretat, hem de recórrer a d'altres estats membres de la Unió Europea, com ara Alemanya, per poder entendre quins serien aquests estàndards. A Alemanya s'ha tengut molta cura d'implementar-los perquè no es Forces de Seguretat i Societat Civil caigui novament en el perill autoritari. El passat nazi -i, bàsicament, la voluntat d'esborrar-ne les petjades presentshi té molta relació. Per això s'ha arribat a destituir a raig càrrecs de l'exèrcit i a liquidar-ne batallons complets per connivència amb l'extrema dreta. D'això fa pocs mesos. I n'Angela Merkel, com de tantes altres coses, en va ser l'artífex última. També és mèrit de la cancellera alemanya la mesura estàndard a què faré referència més endavant.

Si els membres de les forces de seguretat tenen l'obligació de ser neutrals políticament en l'exercici de les seues funcions (va fer molt bé, per exemple, el major dels mossos d'esquadra, Josep Lluís Trapero negant-se a fer cap tipus de valoració política a l'entrevista que li feren a TV3), no cal dir que, com a ciutadans, sí que tenen les seues idees. A les eleccions voten (allò que troben que han de votar, com tothom), i tenen (i han de tenir) les seues inclinacions ideològiques, religioses, sexuals, etc. Només faltaria! A banda de membres dels cossos i forces de seguretat, són ciutadans lliures, amb totes les condicions que atanyen els ciutadans lliures.

Ara bé, i aquí ve el quid de la qüestió, si realment són neutrals, s'haurien d'assemblar, en les seues opinions polítiques (posem per cas), a la mitjana de la societat. És a dir, si al País Basc (no posem exemples de casa, que no fa falta per res) hi ha un trenta per cent de votants del PNB, un vint-i-cinc per cent de Bildu i un quinze per cent del PSOE, posem per cas (i m'ho invent), entre els membres dels cossos i forces de seguretat hi hauria d'haver un percentatge similar de votants. Si al Gohierri hi ha un seixanta per cent de bascoparlants, entre els membres de la policia del Gohierri hi hauria d'haver un seixanta per cent de bascoparlants. Si al Regne d'Espanya hi ha un govern PSOE-Podem, el resultat dels vots extrets només dels membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat haurien de donar com a resultat, també, un govern PSOE-Podem.

Si això no ocorre, vol dir que la societat va per un cantó i les forces de seguretat van per un altre. A Alemanya tenen molt clar que, perquè la cosa funcioni com toca, entre la policia hi ha d'haver el mateix percentatge de votants dels Verds o de Die Linke que entre la població en general. Que no hi pot haver més simpaties per Alternativa per Alemanya entre els uniformats que entre els ciutadans que no porten uniforme. Que els votants de democristians i de socialistes han de ser, aproximadament, els mateixos entre policies i militars que entre treballadors de la construcció i jardiners. El procés de desnazificació, va remarcar Merkel, exigeix que la policia sigui representativa, també en les seues inclinacions polítiques, del conjunt de la societat.

Per descomptat, la neutralitat de la policia implica la seua adaptació plena a la legislació vigent. Si en un territori hi ha dues llengües oficials, tots els membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat han de dominar-los en igualtat exacta i plena de condicions. Com ocorre, posem per cas, en un territori amb dues llengües oficials com ara Brussel·les. No hi ha cap policia, a Brussel·les, del cos que sigui, que no domini el francès i el neerlandès i que no els pugui parlar pràcticament com un nadiu, sigui quina sigui la seua llengua nadiua. Que normalment és impossible de saber. Neutralitat deguda, per cert.

Seria molt interessant que al Regne d'Espanya es copiassin les bones pràctiques d'estats europeus tan destacats com Alemanya. Perquè la democràcia plena implica, certament, neutralitat i adpatació a la llei per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. I això, entre nosaltres, l'experiència diària ho demostra, no deixa de ser ciènciaficció.