Marta Vall-LlosseraEivissa15/04/19 4:01
TW0

L'habitatge i l'espai públic són indrets d'intimitat i de trobada. L'un participa de l'altre i, per tant, estan estretament lligats a la qualitat de vida dels ciutadans. L'habitatge s'ha convertit en els darrers anys en un tema d'intens debat ciutadà. Garantir l'accés a l'habitatge, incrementar el parc de lloguer, rehabilitar la gran quantitat d'habitatge obsolet i ineficient des del punt de vista energètic, ha de ser una prioritat actual i futura. D'acord a les dades històriques de Visat, que comencem l'any 1968, mai s'havia edificat tan poc habitatge nou com durant aquesta crisis.

Per reflexionar sobre aquestes qüestions, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears va presentar a la seva seu central de Palma, el quart debat del cicle Objectius COAIB, un espai de reflexió obert a tota la societat, centrat, en aquest cas, en l'habitatge i l'espai públic. El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears considera imprescindible partir d'un diagnòstic de la situació actual, fonamentat en l'anàlisi de dades, que ens permeti definir una estratègia rigorosa per assolir objectius clars.

Fa falta en matèria d'habitatge, una planificació basada en el consens, a mig i llarg termini, que permeti establir fites, quantificar i programar per tal de donar la resposta adequada a un dret fonamental com es el dret a un habitatge digne. En aquest sentit, és necessari crear un observatori independent que reculli dades i les posi a disposició de totes les administracions, entitats socials i col·lectius professionals.

Més enllà de l'anàlisi, és fonamental garantir l'accés a l'habitatge i a un espai públic de qualitat que inclogui xarxes d'equipaments i espais verds pel benestar dels ciutadans. Per aquest motiu és necessari apostar per la promoció d'habitatge públic destinat al lloguer social, amb preus ajustats i qualitat garantida, amb mesures que incentivin la creació d'habitatge de lloguer tant d'iniciativa pública, com d'iniciativa privada i d'iniciativa públic-privada.

En paral·lel, cal impulsar inversions públiques per a l'execució de millores de l'espai públic i de la xarxa d'infraestructures urbanes. A més a més, cal fomentar la rehabilitació, la regeneració i la sostenibilitat del parc edificat des de les administracions, amb inversions i facilitant l'accés al finançament per realitzar millores d'eficiència energètica. L'estabilitat jurídica és un altre punt que cal garantitzar des de les administracions públiques. Fa falta una normativa concisa i clara que no doni peu a interpretacions.

Es important l'agilització dels tràmits d'obtenció de llicència. Els ajuntaments han de poder donar resposta a las tasques que tenen encomanades de planejament, gestió i disciplina urbanística amb totes les garanties pels agents que intervenen al projecte. Cal revisar les normatives i els planejaments per permetre flexibilitzar les respostes dels arquitectes a les noves formes d'habitar. És necessari adaptar les tipologies d'habitatge a la realitat dels nous models de convivència i laborals tenint present l'impacte del creixement demogràfic, el turisme i la “gentrificació”.

En definitiva, és indispensable recuperar l'espai públic com a lloc de trobada i escenari de les activitats més diverses de la nostra quotidianitat. Els espais domèstics i col·lectius de qualitat són pilars essencials d'una societat que aposta pel benestar present i futur dels seus ciutadans.