Miquel Gelabert Genovart, Secretari general de l’STEI IntersindicalEivissa03/10/16 0:00
TW0

Compartesc que, en un moment donat, l'Administració decidís que els infants amb necessitats educatives especials fossin escolaritzats als centres ordinaris amb la resta de nins i nines. Això va disparar la necessitat de professionals per atendre i auxiliar aquests nins i nines durant el seu procés d'aprenentatge. Aquests professionals, a les nostres Illes, són els Auxiliars Tècnics Educatius (ATE).

Com, per desgràcia, ha estat i és costum dins l'Administració, molts d'aquests professionals varen ser contractats en frau de llei, amb contractes d'obra i servei, quan el que els corresponia eren contractes d'interinitat. La regularització d'aquest incompliment legal va dur a la creació de la figura del fix-discontinu i a temps parcial: contractes inicialment de 10 mesos i de 6 hores al dia que, per decisions unilaterals de l'Administració i per criteris purament econòmics, varen passar a 9 mesos i a temps parcial de 6 hores alguns, i de 5 hores uns altres. Tot això, tenint en compte que un altre nombre significatiu d'ATEs estan contractats de manera fixa durant 12 mesos i a jornada completa.

Per tant, tenim professionals ATEs amb diferent jornada diària, amb tasques que no els corresponen, però que no són ateses pels professionals competents (sanitaris, per exemple), amb la responsabilitat que això suposa, i amb uns criteris contractuals que fan que si les necessitats d'aquest professional a un centre, d'un curs a l'altre, varien en 1 hora diària (necessitar un ATE de 6 hores en comptes de 5) fan que l'ATE de 5 hores sigui desplaçat a un altre centre, i al centre en qüestió hi vagi un altre ATE. Aquest procés de canvi de centres de treball per al curs 2016- 2017 també ha estat mancat de transparència, ja que els sindicats i els treballadors i treballadores no hem sabut els centres que s'oferien fins al mateix dia en què aquests professionals foren convocats per a les noves adjudicacions de centres.

No podem acceptar aquesta disparitat contractual dins un mateix col·lectiu professional, ni tampoc aquesta mobilitat per a cobrir només la necessitat d'1 hora més de jornada diària.

Mentrestant, les casuístiques dels nins i nines amb necessitats educatives són moltes i, fins i tot, algunes requereixen el servei d'un especialista sanitari i del que no disposen. És el cas, per exemple, dels nins o nines diabètics als quals se'ls subministra la insulina a través d'una bomba d'insulina.

Aquest curs han sorgit moltes discrepàncies entre els equips directius dels centres i el Departament d'Innovació de la Conselleria, ja que molts casos que el curs passat requerien d'un ATE han estat revisats i se'ls ha denegat el servei d'aquest professional.

També les decisions unilaterals de l'Administració que, en totes elles, ha aplicat, com a únic criteri, l'econòmic han fet que s'hagi judicialitzat molta matèria de condicions laborals dels ATE.

Episodi a part seria la manca de recursos materials i d'espais adequats per a atendre com cal aquest alumnat.

Sempre hem dit a l'Administració que compartim la mesura d'escolarització dels nins i nines amb NESE a centres ordinaris, però que cal apostar per la qualitat del servei que se'ls ofereix, i aquesta aposta deixa molt que desitjar. Quan tot es tradueix i s'analitza en números dels que fa el departament d'Hisenda, quan la darrera paraula en tot això la té un departament que treballa amb números i no amb criteris de necessitats bàsiques i inajornables, no resoldrem aquesta situació.