La bona conjuntura econòmica que visqué l'illa d'Eivissa en els anys vint provocà la ràpida expansió urbanística de Vila. El primer edifici construït fora dels límits tradicionals de la ciutat fou el Teatre Pereyra –1909– al qual prompte s'hi afegiren altres construccions emblemàtiques com l'edifici de la Banca Matutes –1914– i el bloc conegut com La Mutual –construït entre 1914 i 1929– En iniciar-se la dècada de 1930 ja era en construcció l'actual edifici d'Ebusus que albergaria l'hotel Isla Blanca, d'efímera existència. Amb aquests edificis el Passeig de s'Alamera adquirí una fisonomia cada cop més propera a l'actual on hi sobresortia un solar buit, el millor de tots, situat a l'extrem de mar del passeig, entre el cine Serra, Sa Barraca i l'edifici de can Xiquet Pep, propietat del Metge Joan Villangómez Ferrer.
Aquest metge pertanyia a una família de farmacèutics establerta a Eivissa des de feia més d'un segle. Segons ens diu l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera fou metge titular de Sant Josep i professor del Col·legi Municipal de Segona Ensenyança i, en les seves joventuts, un membre notable del partit liberal. La seva esposa pertanyia a una de les famílies més tradicionals de Dalt Vila, la família Llobet, fet que consolidava la seva posició econòmica i social.
La família del metge Villangómez vivia tradicionalment a Dalt Vila, però els temps canviaven i aquest decidí mudar-se al nou eixample. Un cop comprat el solar, a mitjans de l'any 1930 contractà a Joan Gómez Ripoll, el mestre d'obres conegut com Campos per a construir-hi un gran edifici. El seu projecte inicial contemplava la construcció d'un gran edifici de planta baixa i tres pisos, caracteritzat per la empremta del classicisme neocolonial que aquest constructor integrava a les seves obres.
Quan es van iniciar les obres, el seu promotor preveia reservar tota la primera planta per a la seva família –incloent-hi un espai per a una clínica– i llogar la planta baixa i el segon i tercer pis. En aquest sentit, tot d'una iniciar-se les obres Joan Villangómez contactà diferents entitats que poguessin estar interessades en el lloguer de la planta baixa, un espai de grans dimensions molt ben situat. La premsa del moment recollí les negociacions establertes amb la junta directiva del Casino i les donaven per tancades a principis de l'any 1931. Però durant aquell estiu canvià radicalment d'idea i en el mes de setembre ja s'anunciava que el nou edifici inclouria un hotel que ocuparia la planta baixa i la primera planta.
Probablement el metge Villangómez i el seu entorn, –especialment una tia seva anomenada Eudoxia que exercia una gran influència sobre ell– foren sensibles a la intensa campanya mediàtica desplegada aquells dies a la premsa insular en la qual els periodistes imploraven que aparegués un empresari emprenedor que assumís el “patriòtic” objectiu de crear un hotel capacitat per allotjar turistes internacionals. De fet un dels seus fills –n'Alexandre– preguntat sobre aquesta decisió molts anys més tard no dubtà a qualificar de veritable “locura” tot el projecte.
Un cop assolida la decisió de convertir l'edifici en construcció en un hotel, el metge Villangómez s'hi implicà en cos i ànima com podem comprovar a en els escrits dels periodistes que seguien com a fans incondicionals tots els seu moviments. Gràcies a ells sabem que ràpidament comprengué que un hotel amb una sola planta d'habitacions seria massa petit i assumí que el nou negoci havia d'ocupar la totalitat del nou edifici.
En poc temps realitzà diferents viatges a Palma i Barcelona per adquirir materials, equipaments i mobles, com les instal·lacions de l'aigua, per exemple, que foren adquirides a la casa Buades de Palma. També es preocupà de contractar personals qualificat com Joan Riera, un eivissenc que havia emigrat a Amèrica, on exercí l'ofici de maître d'hotel.
Finalment, el cinc de juny de 1933 obrí les seves portes el Gran Hotel Ibiza. Dotat de setanta-dues habitacions amb capacitat per allotjar 126 clients en total. Les seves instal·lacions eren de primera categoria, disposava de menjador, biblioteca, una gran cuina amb electrodomèstics, etc. La seva inauguració constituí un esdeveniment social de primer ordre.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
De momento no hay comentarios.