Tradicionalment es considera que l'explotació petroliera i el turisme són dues activitats econòmiques totalment incompatibles, una apreciació que demostrarem que ha estat històricament verídica a través de tres exemples: la destrucció de la ciutat de Venice a Califòrnia, el desplaçament del turisme pel petroli a les illes Shetland d'Escòcia i la protecció de la costa de l'estat de Florida als EUA.
La ciutat de Venice situada a la vora de Los Angeles, a Califòrnia, fou fundada en els primers anys del segle XX com a destinació turística que imitava l'estructura de la Venècia italiana dotada amb platges i canals navegables. Tingué un èxit immediat convertint-se en pocs anys en un zona on dominaven les segones residències i els negocis turístics de tot tipus. L'any 1930, però, es descobrí petroli a la zona i en sis mesos Venice es convertí en un indret inhabitable per causa de les servituds generades per l'explotació del jaciment. S'iniciava així un fenomen que fou batejat com la "destrucció de Venice". Bona part dels residents lluitaren amb totes les seves forces per impedir la desaparició de la seva ciutat, però els seus esforços foren inútils i el petroli acabà ràpidament amb totes les activitats turístiques prèvies, enfonsant la ciutat en un pou de misèria, delinqüència i decrepitud que s'allargà durant dècades, fins i tot, molts anys després de l'esgotament definitiu dels jaciments petroliers.
L'exemple de Venice feu saltar les alarmes i els ajuntaments costaners propers, com el que inclou la famosa platja de Malibú, adoptaren ràpidament legislacions antipetrolieres que contribuïren a salvaguardar la seva integritat.
Les escoceses illes Shetland són el segon exemple que volem presentar per il·lustrar la incompatibilitat entre turisme i petroli. A finals de la dècada de 1960 aquestes illes eren una zona econòmicament poc desenvolupada, afectada per una forta emigració dels seus nadius i per a la qual el turisme era una de les poques possibilitats de millora disponibles. L'any 1971 el descobriment d'importants jaciments de petroli a la proximitat de la seva costa trastocà totalment la situació, els escassos hotels existents s'integraren ràpidament en la xarxa de negocis auxiliars de la indústria petroliera i el turisme ociós, tot just acabat de nàixer, desaparegué totalment. En aquest cas el petroli no destruí una economia turística ja implantada, sinó que impedí el seu desenvolupament i l'expulsà del mercat en competir pels recursos disponibles.
Quan vint anys després s'esgotà el petroli resultà que les Shetland havien de competir en una posició relativament dèbil en un mercat turístic de minvada dimensió i alta competitivitat. Altres destinacions properes havien desenvolupat la seva indústria turística en el anys anteriors i oferien un producte sòlid i conegut i, a més a més, dins el subconscient dels britànics, el nom de les illes havia quedat fortament lligat a la indústria petroliera i resultà molt difícil vendre una nova imatge per a l'arxipèlag. Per acabar de complicar les coses, l'any 1993 el petrolier "Braer" embarrancà a la major de les illes, desencadenant una onada de notícies especialment negatives per a les Shetland, encara que la seva costa, miraculosament, no es veié afectada per cap marea negra.
Per acabar, vegem el cas de l'estat nord-americà de Florida, probablement la concentració turística més gran del món, que obligà als seus representants polítics a actuar vigorosament per impedir que es realitzessin prospeccions petrolieres a la proximitat de les seves costes en els anys vuitanta i noranta del segle XX.
En les dècades de 1950 i 1960 diferents companyies feren prospeccions a les aigües de Florida sense èxit, de manera que el turisme que tot just acabava d'iniciar el seu desenvolupament explosiu en aquell moment, s'expandí sense entrar en conflicte amb la indústria petroliera. Però en els anys vuitanta les noves tecnologies de perforació tornaren a convertir en potencialment atractius els Cayos i diferents empreses sol·licitaren noves llicències d'exploració a l'Estat Federal. La reacció de la opinió pública i de les empreses turístiques fou immediata i obligà al Congrés del EUA a denegar les sol·licituds i a protegir les aigües de Florida. L'any 1990 el president Bush, propietari d'una de les empreses que havia perforat a Florida quaranta anys abans, signà una legislació federal que protegia definitivament les aigües de l'Estat prohibint les prospeccions petrolieres.
Tot i així la indústria turística de Florida no pogué evitar veure's greument afectada per l'abocament provocat per l'explosió i enfonsament de la plataforma "Deepwater Horizon". El petroli vessat no arribà a embrutar les principals destinacions turístiques de l'Estat, però la por a què això succeís provocà una massiva cancel·lació de reserves a l'estiu i a la tardor de l'any 2010 que provocà importants pèrdues al sector turístic.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
De momento no hay comentarios.