Pep Guasch Cañas: «Si un militar no té vocació, el millor és que ho deixi»

Guasch Cañas es va fer soldat amb només 16 anys per poder ingressar a l'acadèmia, d'on en va sortir tinent «i vaig anar pujant. Vaig fer el curs de general a Madrid però en surten molt pocs», explica Guasch Cañas, que acabà la seva carrera a la Comandància Militar d'Eivissa.

En Pep s'aficionà a la vida militar gràcies al seu pare, que també ho va ser. «Ell es presentà voluntari per anar a la Guerra d'Àfrica quan encara no tenia els 18 anys i també li tocà la Guerra d'Espanya, que l'agafà a Ceuta», assenyala el coronel Guasch. Abans de la guerra civil, el seu pare havia demanat ser traslladat a València, per proximitat amb Eivissa, o a Ceuta, on guanyaven més sous. Finalment fou enviat a la ciutat nordafricana i l'alçament nacional l'enganxà allí. «Allí es va haver d'aixecar, amb tots els altres. Si hagués estat a València, hauria caigut en territori republicà», explica.

Durant la Guerra d'Àfrica, el seu pare va ser traslladat a un hospital de Cadis per ser tractat d'unes febres. Allí no hi va haver lloc i l'enviaren al Puerto de Santa María. La seva ambulància s'espenyà just baix el balcó on vivia la que després seria la seva dona. «Ma mare va dir: ‘Mira qué jovencito, vendrá herido'. Quinze dies després els presentaren i un any i mig després es varen casar».

En Pep és el més gran de set germans, tres homes i quatre dones. Els seus altres dos germans, en Mariano i en Pedro, també serviren com a militars. Una professió que, segons el coronel Guasch Cañas, s'ha d'exercir amb vocació. «Has de tenir vocació perquè si no ets un mal militar, com un mal mestre, un advocat o un metge. Si no té vocació, que ho deixi perquè pot fer molt de mal. El militar té una responsabilitat molt grossa, sobretot amb el tracte al soldat. Ha de comprendre que tenen família», assegura en Guasch Cañas, que deixà un gran record entre els soldats que varen estar baix el seu comandament.

A més de militar, en Pep Guasch Cañas també va ser professor de matemàtiques durant set anys al Col·legi de la Consolació i encara avui dona alguna classe als joves que li ho demanen.