Sempre he defensat que és absolutament impossible, i, endemés, poc saludable, que els mitjans de comunicació es considerin a si mateixos despullats de tota ideologia. Els mitjans de comunicació tenen ideologia. No tots junts, sinó d'un en un. No ocorre, per exemple, com amb el Tribunal Suprem, que té ideologia, però la té de tots els membres, absolutament compacta, sense fisures. Si algun mitjà pretén no tenir ideologia és que es troba al costat del poder i que fa part, inexorablement, de la ideologia dominant, en una societat determinada. No pertot arreu ha de ser la mateixa, naturalment.
Dels mitjans, idò, no n'hem d'esperar que se'ns presentin com a «neutrals» o com a «ideològics», sinó que els fets en què basin la seua argumentació siguin objectius, responguin a la veritat d'allò que ha ocorregut. Faig aquests comentaris pensant en un episodi que mostra d'una manera flagrant no ja la ideologia, sinó la manipulació ideològica per part dels mitjans de comunicació d'un fet concret que ara s'ha sentenciat. Em referesc a la detenció de Tamara Carrasco, una activista dels Comitès de Defensa de la República (CDR), la setmana passada absolta de qualsevol delicte o falta. Poc després d'un episodi de protestes dels CDR, es va orquestrar un muntatge policial destinat a fer creure que aquesta organització era un grup terrorista, que pretenia cometre atemptats i que la lluita per la independència de Catalunya, fins aleshores totalment pacífica, passava a un altre estadi. Evidentment, hi havia molts interessats, a Espanya, a vendre aquest relat (que, d'altra banda, sabien que era totalment fals). Aquest relat no s'hauria pogut vendre només des de les institucions, ni des d'instàncies judicials, ni molt manco des de la policia. Feien falta, de totes totes, uns col·laboradors actius, que, amb la seua col·laboració, degradaven la professió: els mitjans de comunicació. Sense la col·laboració d'una majoria de mitjans de comunicació el relat dels CDR com a «organització terrorista» no s'hauria pogut aguantar de cap de les maneres.
L'estat profund espanyol, no fa falta dir-ho, va comptar amb aquests col·laboradors. Sempre hi ha comptat. Així, els principals diaris «nacionals» compraren el relat del muntatge en qüestió, i presentaren, en portada, na Tamara com una perillosa terrorista, els CDR com una espècie d'ETA catalana, i el catalanisme, en general, com un moviment tacat de sang (o aspirant a tacar-se'n). Varen treure la notícia en portada, amb foto de la suposada terrorista, i com a notícia principal l'ABC, La Razón, El Mundo i fins i tot el suposat diari progre El País. Tots. No fa falta dir que, a l'hora d'escriure aquest paper, he anat a buscar quants treuen en portada (no diguem ja com a notícia principal) la sentència del judici a Tamara Carrasco. I, bingo!, ho heu endevinat. Cap dels diaris que la varen acusar de terrorista avui no en diu res, almanco visible, ni com a cinquena notícia, en portada. Em fa peresa posar-me a investigar si n'hi ha cap que a la pàgina quaranta-cinc en tregui dos o tres línies per justificar que no ho amaguen. No ho sé. Però pens que tampoc no té cap importància. Si fossin mínimament objectius (sense haver de renunciar per res a la seua ideologia, que només l'ABC mostra directament, cosa que els honora), avui traurien la sentència exactament en el mateix espai que varen dedicar a l'acusació.
Però els lectors no s'explicarien què passava. O ells haurien d'explicar massa coses, entre elles moltes que no poden explicar-se sense perdre tota credibilitat.
Un mitjà de comunicació pot ser antiindependentista (de fet, tots els espanyols ho són), però no per això ha de fonamentar la seua ideologia en muntages o en notícies falses. Un diari molt conegut i molt llegit va inventar-se (perquè avui tothom ha constatat que era un pur invent) que Xavier Trias, exalcalde de Barcelona, tenia un compte milionari a Suïssa.
Es tractava de fer-li perdre les eleccions, perquè l'espanyolisme pogués col·locar la progre Colau al capdavant del consistori barceloní. L'operació, evidentment, tenia aquesta intenció. Era muntada des de l'estat profund espanyol, però necessitava col·laboradors necessaris: determinats periodistes. I els va trobar. El mitjà en qüestió, amb pretensiós títol d'universalitat, va publicar la mentida. Quan ho publicaven en portada, sabien que era mentida. Vull remarcar aquest fet. I varen aconseguir el seu objectiu, tot i que, mesos després, s'acabàs demostrant que era mentida.
Un dels signes que hem canviat de societat, un dels signes que té raó Zigmut Baumann quan diu que som en una «societat líquida» és que la mentida ja no penalitza. Qui pot continuar creient allò que diuen mitjans que amollen mentides ben tranquil·lament i que mai no rectifiquen ni en mostren penediment? Qui pot continuar avalant la feina dels que senzillament treballen no ja per a una determinada ideologia, sinó per a pràctiques fins i tot criminals per donar-li suport?
8 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
Hombre Bernat! Como objetividad la tuya....apaga y vámonos! Hablas de mentiras de algunos medios de comunicación, lo cual es verdad, pero se te olvida tu propia mentira. "Es tractava de fer-li perdre les eleccions, perquè l'espanyolisme pogués col-locar la progre Colau al capdavant del consistori barceloní." La Razón, el Abc y el Mundo tratando de colocar a Colau, la perro flauta, Podemita, bolivariana, comunista y de la PAH como alcaldesa? Te has fumado la hierba de la risa para desayunar? Bernat, no todo vale para colocarnos tu discurso independentista retorciendo la realidad. Lástima porque el artículo, en su conjunto es veraz, pero la ha ca...o tratando de colarnos tu burda mentira.
A "A grasioneta". No pretenia ser acollidor, només resaltar que, independentment de la opció ideològica de cadascú, hi ha qüestions que haurien de generar cert consens, com ara el paper de la premsa. Sense entrar qui la fa més grossa, si l'ABC, TV3 o El Periódico, sembla que la premsa en general fa temps que no acompleix la seva funció de 4art poder, de válvula que controla (amb criteri, sense informacions manipulades ni fets inventats, ni operacions d'Estat pel mig) els altres 3 poders. D'altra banda, em fa l'efecte que el Sr Joan, que no ha clamat en cap moment per la seva objectivitat ni neutralitat, no sol 'despotricar', ans al contrari, sol tenir una capacitat argumentativa impecable (una altra cosa seria estar d'acord o no amb els seus plantejaments nacionals). A banda, exposa un article d'opinió, òbviament sobre la temàtica que li interessa. Si hagués de parlar del què preocupa a la majoria de residents i lectors, probablement acabaria parlant de futbol o de telebrossa...
Muy bonitas y acogedoras tus palabras " grasioneta", pero tendrías que tener en cuenta, que ya que tiene la suerte de tener una sección de opinión en los dos periódicos de las Islas, que escribiera de lo que en realidad preocupa a los residentes y lectores de ambos, y no lo aprovechara para despotricar del Estado Español y españoles la mayoría de veces y alabar y poner en los altares principalmente sus pensamientos políticos, entonces tiene que aguantar que la mayoría de lectores le comentemos que no tiene ni objetividad, ni independencia en sus letras..
Para este señor el periodismo objetivo es el del fugado Piximont,TV3,RAC,ARA,LA SEÑORITA AQUELLA DE LOS PELOS RIZADOS,SANCHIS,PARTAL,COLOMINAS, RAHOLA...............OBJETIVOS COMO CATEDRALES
Certament, més que lamentable i indignant el cas de Tamara Carrasco, o el del nº de compte d'en Trias, dos exemples de la terrible ficcionalització dels mitjans, al servei d'una realitat, més que líquida, que guillotina l'enemic. Credibilitat zero. Aquests casos haurien d'obrir els ulls a més d'un, independentment de la ideologia de cadascú. Una pena que no acostumi a ser així. Al fil de l'article, i dels comentaris a hores d'ara i els habituals, una llàstima que avui dia tot siguin insults, zascas i jocs de paraules pressumptament enginyosos en el millor dels casos. Salut!
A ver llamar pacifistas a los CDR, es un insulto a todos los catalan@s,, si si a esos que no son independentistas, mira Bernat,, solo tienes que ir a Google y consultar valoración de daños de los pacíficos CDR,, y ahí podrás ver lo que tienen que pagar el resto de catalanes, en los cuales no te encuentras tú, por no ser catalán..y como decía el anterior todo esos gastos extras seguro que no lo anuncia ni la TV3 , ni tu columna..
Pues claro que tienen ideología, o no ves TV3 o la RAC, ¿ el problema ? que son afines al régimen independentista y lo pagamos/ financiamos entre tod@s los españoles, y eso manda huevos..
I vostè parla d'objectivitat, senyor meu, quan no és un opinador sinó un activista del separatisme més ranci i excloent?