Serveis socials, serveis essencials; ara i sempre

No deixa de ser trist haver hagut de patir una situació d'emergència com la que estem vivint per comprovar que dues de les propostes basals que vam plantejar en el nostre programa electoral en les anteriors eleccions s'han evidenciat com quasi imprescindibles. La primera, declarar els serveis socials com a serveis essencials. El que a grans trets vol dir que es prioritzi la inversió social per sobre de qualsevol altre a l'hora d'elaborar els pressupostos, i que les corporacions puguin comptar amb eines legals que els hi permetin fer fronts a despeses imprevistes per cobrir qualsevol tipus de necessitat immediata com poden ser la contractació de personal o qualsevol altres serveis que esdevingui com imprescindible. No crec que calgui recordar com en el darrer informe de l'associació de directors de serveis socials de l'estat espanyol hi havia més d'un municipi de l'illa que estava a la cua en despesa social per habitant, i aquesta és una fita injustificable a una illa on tenim ajuntaments molt sanejats i que recapten ingents quantitats d'impostos.

Segona, que tots els municipis de l'illa comptin amb serveis d'atenció immediata, serveis d'acollida tant d'alta com baixa exigència i altres tipus de recursos com poden ser els pisos ‘zero', per poder fer front a la casuística del ‘sensesostrisme'. Serveis de proximitat i amb un concepte modern que prioritzi la dignitat de les persones. La gent que es queda circumstancialment sense lloc a on dormir presenten un perfil molt divers i no s'han de ser atesos de la mateixa manera. Tots són éssers humans que tenen la necessitat que se'ls hi proporcioni un espai a on dormir provisionalment, als que se'ls ha de cobrir les seves necessitats bàsiques d'alimentació, higiene i refugi, i que també en molts casos els cal el contacte humà i una adequada atenció psicològica. Com deia abans, persones que no sempre són els tradicionals sense sostre que ens trobem al carrer dormint a un banc, als caixers o en infrahabitatges. Ho estem veient aquestes setmanes passades amb el succeït als apartaments Don Pepe d'Es Codolar, amb l'incendi als pisos de Puig d'en Valls, o fa un parell d'anys amb l'incendi a l'edifici a Sant Antoni, on s'ha fet palesa l'obvietat que aquests recursos són imprescindibles. Els poliesportius o llogar habitacions als hostals no són la solució correcta, i sempre poden sorgir situacions imprevistes que requereixen del recurs d'emergència per poder allotjar a famílies que es queden sobtadament al carrer. Comptar amb aquests serveis no és una mesura nova, la llei fa molt temps que així ho contempla i ho exigeix per als municipis de més de vint mil habitants, malgrat que la majoria fins ara han optat per ignorar la seva obligació i cercar excuses de mal pagador per no haver de fer el que s'havia d'haver fet ja fa anys.

Diu l'aforisme que la política és l'art de fer possible el necessari. A les persones se'ls hi ha de donar el que necessiten, a on i com ho necessiten. No el que als polítics o a l'opinió pública ens vagi bé. El nivell de benestar d'una societat ens el dóna la situació vital del que pitjor estigui dels seus membres, i hem de tenir molt clar que, si ens deixem a persones en el camí, som pitjors com a col·lectiu i tots ho acabarem patint. Ningú està lliure que en un moment donat hagi de mester algun dels serveis que cal tenir. No ens creguem intocables, perquè si alguna cosa ens ha demostrat el que hem viscut aquests darrers mesos és que d'un dia per l'altre tot pot canviar.