Benvolguts progenitors, professors, estudiants, persones que teniu alguna cosa a veure amb el món de l’Educació, si heu llegit ni que sigui algun extracte de l’últim Informe PISA sabreu que els nostres escolars fallen estrepitosament en comprensió lectora. Fallar en comprensió lectora porta al desastre del sistema en general. Perquè, evidentment, sense comprensió lectora no es pot educar en valors, ni es poden transmetre comportaments cívics, ni es pot aclarir què et demanen en un problema matemàtic, ni es pot desenvolupar el gust per la investigació, ni es pot fer cap tipus de treball cooperatiu, ni -si encara m’ho estirau una mica més- no es pot anar normalment pel món i, per tant, tampoc no es pot ser feliç. Per dir-ho planerament: comences no impulsant la lectura i acabes fent créixer una generació de desgraciats.
Algú que no tengués cap tipus de vinculació amb el sistema educatiu i que fos poc observador del món que té al voltant podria suposar que es pot aprendre a llegir... sense llegir. I això, per poc que hom hi pensi, resulta totalment impossible. S’aprèn a llegir, com no podria ser d’altra manera, exercitant la lectura.
El procés d’adquisició d’habilitats lectores és llarg. Comença, realment, en els infants, quan els pares els conten contes, o quan els en conten mestres o contacontes. Llavors comencen a tenir interès per desxifrar aquells signes meravellosos darrere els quals hom pot acabar desgranant una història sorprenent. Llavors els entra la gana de llegir. I, com que voler és la base de poder, si s’hi motiven adequadament, acabaran llegint ells mateixos. L’hàbit, emperò, s’ha d’anar construint a través dels anys. I pateix diversos moments crítics. Fa falta, per tant, un acompanyament, tant des de l’escola com des de les famílies, perquè els infants mantenguin al llarg del temps l’hàbit lector.
La lectura, a mesura que avança l’edat de l’infant, compta amb molts competidors (alguns d’ells molt poderosos). Hi competeix, ben aviat, la tecnologia. Els mòbils -sobre els quals finalment s’ha començat a debatre, una mica tard, com sempre- competeixen fortament amb tot allò que signifiqui fixar una mica l’atenció dels infants i dels adolescents. La rapidesa de les pantalles i la quantitat d’estímuls que hi apareixen resulten un competidor ferotge amb un hàbit més pausat i reflexiu com és el de la lectura. Els mòbils són addictius i actuen sobre els infants com una droga. Però una part important de la societat encara no se n’ha adonat. Quin pare donaria cocaïna o heroïna al seu fill de vuit o nou anys perquè estigués tranquil?, ens podem preguntar amb tot el seny del món. I, en canvi, sí que se’ls proporciona una pantalla perquè hi estiguin. Segurament, d’aquí a un parell de dècades tothom se’n farà creus, però ara resulta del tot habitual.
També hi competeixen d’altres ganes d’esbargiment, que atrapen els infants, però que, de mica en mica, van atrapant més els adolescents, a mesura que van creixent. Però no cal establir cap tipus de competició: les relacions socials no s’exclouen amb la lectura. Ben al contrari: les unes i l’altra resulten totalment necessaris per a la construcció de la personalitat de cada individu. Només vull remarcar que, al llarg dels anys, l’hàbit lector es trobarà contínuament amb perills, de diversa classe i condició, d’estroncament (parcial o definitiu, segons com es treballi després).
A llegir, ja ho hem dit, se n’aprèn llegint. I no hi ha miracles. Tenir hàbit lector implica, per descomptat, dedicar hores i hores a la lectura. No es pot substituir per res més ràpid. I no hi ha cap altre tipus de dedicació que pugui fer la mateixa funció. Els resultats PISA en comprensió lectora, per tant, no es poden arreglar en un parell de mesos, ni amb un parell de disposicions més o menys ocurrents de cada govern. Ben al contrari: necessitarà molt de temps, i necessitarà treballar en la bona direcció. Seguint el seny més elemental, per cert.
Per això no puc entendre que a molts centres hi hagi la tendència d’eliminar les lectures obligatòries. De lectures obligatòries se n’han de mantenir, inexorablement, si es volen revertir els resultats actuals. Des del meu punt de vista, encara més, les lectures obligatòries s’han de combinar amb les optatives. Que els infants de quart d’ESO, posem per cas, hagin de llegir cinc llibres cada curs obligatòriament no implica, per descomptat, que no puguin ampliar de manera voluntària aquestes lectures (amb una monitorització per part dels professors, tant com sigui necessari). Eliminar les lectures obligatòries porta directament a la incomprensió lectora. I la incomprensió lectora porta a tot el que hem esmentat al principi del present paper.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
Si no obligáseis a nuestros hijos a leer a los clásicos en el dialecto del llemosín que pretendéis imponer como la lengua de vuestra entelequia nacionalista tal vez los resultados serían diferentes, fachalán.