Havíem quedat que vindria a les cinc i mitja, i de seguida vaig notar que estava estrany. Vaig pensar que potser no era un bon dia, que potser no tenia ganes de veure’m. No em vaig atrevir a besar-lo, perquè ni tan sols em va mirar als ulls. Estava nerviós, és normal, aquell era el meu territori, un univers encara desconegut per a ell. No va badar boca. No va dir ni una sola paraula abans de posar-se a cridar. I com va cridar! Vaig tenir por, reconec que em va fer por, però a poc a poc es va anar calmant i vaig aprofitar per aproximar-m’hi lentament. Tenia la cara més dolça del món. La hi vaig acariciar de forma suau. No ho vaig veure venir. Em va agafar el cap amb una mà i em va estirar fort dels cabells. Volia arrencar-me’ls. N’estic convençuda. No em vaig moure ni un mil·límetre. De seguida el van separar de mi i ell va seguir cridant. Donava cops de puny a l’aire. Inconscientment vaig intentar amagar l’ordinador portàtil i algú va retirar un got de vidre que tenia a prop. Es podia llegir en els seus ulls les ganes de trencar-ho tot. Es va arrossegar pel terra. Va plorar i va cridar i va seguir lluitant amb mans i peus mentre la seva mare l’aguantava fort per l’esquena.
OPINIÓN| Núria Arias
Els altres territoris
Eivissa22/10/15 0:00
También en Opinión
- Una familia de Ibiza consigue echar a unos okupas tras 12 años de lucha judicial
- El drama de la vivienda en Ibiza: familias con menores viven en el campamento chabolista de Can Rova
- «Pagan por una mesa lo que muchos no ganamos en años y quienes les sirven, duermen en tiendas de campaña»
- El último adiós a Morales reúne a medio centenar de amigos
- Una cadena hotelera balear con cuatro establecimientos en Ibiza compra el Hotel Mayorazgo en plena Gran Vía de Madrid
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
De momento no hay comentarios.