Tomamos nota, y esperamos que de verdad no negocies con los asesinos etarras y que los presos, sigan en su sitio, que es en la carcel y lejos del Pais Vasco, igual que las familias de las victimas, que estan "lejos" de sus seres mas queridos
Mariano mientras no subvenciona a institutiones que tienen que ver con ETA como lo ha hecho el PSOE para poder cargarse de medaillas ante las elecciones del 20N construye aeropuertos fantasma,hace una ridicula compra de bombillas chinas y despues se gasta una fortuna en colocar carteles de plan E ,ira por buen camino.
"Empieza el cambio" Pués aquí en Maó ya empezó el PP cargandose todo lo que hace referencia a la cultura.Ahora, por presiones de su extrema derecha,dominante en la organización desean hacer una consulta popular para eliminar el topónimo correcto, e imponer otro que contenta a los defensores de los principios del Movimiento.Este partido en Maó está en la derecha más extrema del arco parlamentario, y desde hace años,se van llendo los centristas.No pueden soportar que la ignorancia y la inutilidad sean los que administren la política.
cesc TODO LO QUE DICES ES MUY BONITO, SUBLIME Y ESTÉTICO. Pero yo te aseguro que si se presentan tres encapuchados en mi casa pidiendo para ayudar a Cáritas (ONG de la Iglesia), yo no les abro la puerta y si insisten, te garantizo que llamo a la policía. Y hoy Zapatero, Rubalcaba y Patxi, no sólo les abren la puerta a unos encapuchados, si no que se lanzan en sus brazos con lágrimas en los ojos. ¿Qué es un Estado de derecho libre y democrático? Justo lo contrario que es ese Estado relativista y oportunista que se han montado con total impunidad y deslealtad los socialistas. Y no quiero más asesinatos de ETA, ni más casos de violencia de género, ni más pederastas, ni más ladrones, ni más narcotráficos, ni más políticos corruptos, infames y mentirosos.
Realment meravelloses les reflexions d'Eulàlia Lluch, una de les filles d'Ernest Lluch, assassinat per ETA, en assabentar-se que aquesta organització donava per acabada la lluita armada i que abandonava les armes definitivament tot propiciant un procés per consolidar la pau: "Aquells que ara han de parlar que parlin. I els que hem de callar no ens hi hem d'immiscir. Crec que algunes persones van fer certes declaracions que van posar pals a les rodes. Les víctimes del terrorisme podem opinar, tenim opinions bastant diverses, bastant contraposades, però nosaltres no ens hi hem de ficar, no som professionals, no som mediadors de pau. (...) Nosaltres tenim una visió subjectiva del tema. Hem patit, patim i patirem, perquè això no se supera. Jo, almenys no ho he superat ni ho superaré. Hi hem de conviure. Aquests dies se m'està obrint la ferida, i suposo que a les altres víctimes els deu passar el mateix. La meva opinió s'ha de respectar, però jo no he d'influir en res. Sóc una persona del carrer que ha perdut el seu pare i no sé com acabar aquest tema. Però hi ha gent que sí que en té la possibilitat, els coneixements i l'oportunitat, i l'hem d'aprofitar. (...) Caldrà seure i negociar, caldrà fer concessions i perdonar. (...) Suposo que la negociació serà llarga i feixuga i que hi haurà moments que ens farà la sensació que tirem enrere i que després, de cop, fem tres passes endavant... (...) He arribat a la conclusió que l'única manera és asseure's i enraonar. Els grans conflictes, les grans contradiccions entre persones s'arreglen en una taula amb serenitat, amb fredor, amb professionalitat i amb totes les parts implicades al voltant d'una taula. Amb generositat, sobretot amb generositat, perquè això s'acabi. I si m'he d'empassar uns quants gripaus me'ls empasso i al final això s'acabarà i aquests gripaus hauran servit d'alguna cosa." Aquestes paraules, paraules lúcides, serenes i extraordinàriament intel·ligents, són una lliçó de clarividència i de presència d'esperit que difereix de la reacció bel·ligerant dels portaveus de les associacions de víctimes del terrorisme. Unes associacions en què, curiosament, no sols no hi ha les persones que han patit la violència de la banda terrorista GAL sinó que no estan ben vistes les víctimes d'ETA que demanen la unitat de totes les víctimes, siguin del bàndol que siguin. I és que una de les raons per les quals aquests conflictes són tan difícils de solucionar és perquè s'hi barregen factors humans molt viscerals que són una amalgama explosiva de sentiments d'odi i de ràbia legítims i d'ideologia política netament oposada. Cal molt de seny, molta generositat i molta magnanimitat per no interferir en la solució del conflicte demanant venjança. Sense aquests elements i sense la força del perdó –que no vol dir oblit– per part de totes les persones ferides, la pau mai no hauria arribat a Sud-àfrica i Nelson Mandela mai no hauria sortit de la presó. Per això són tan admirables les reflexions d'Eulàlia Lluch quan diu que vol poder parlar d'ETA amb la seva filla en passat, no pas en present. Són admirables perquè contrasten amb els termes absolutistes i de rendició incondicional amb què parlen molts d'aquells que després de la mort de Franco sempre van estar a favor de la reforma, no de la ruptura; aquells que estan en contra de la negociació amb ETA però que, en nom de la concòrdia, van exigir una transició sense vencedors ni vençuts; aquells que van tirar un vel sobre les barbaritats de la dictadura pel bé de la reconciliació de totes les parts; aquells que mai no han exigit al Partit Popular que condemni el franquisme, ni tampoc no han exigit a Manuel Fraga Iribarne que demani perdó per les seves sentències de mort ni a Felipe González per les morts que va causar la banda terrorista GAL. Quanta hipocresia, Déu meu! Quina lliçó la d'Eulàlia Lluch, condemnada a viure per sempre més amb la seva ferida i alhora capaç de pronunciar unes paraules plenes de força, de coratge i de temprança dins les quals hi batega l'equanimitat, la pau interior i la saviesa. El seu pare, allà on sigui, deu estar orgullós d'ella.
Rajoy , no se como lo aras pero solo que nos quitemos de encima a estos ladrones s ocialistas España ya respirara, ladrones ,inutiles y malos
Qué necesitáis los de la izquierda para ver que vuestros gobiernos son un desastre? Qué queréis: trabajo? dinero? estabilidad? progreso? justicia? Os la ha dado el Psoe?
• Esto no es un partido politico es la cueva de Ali Babá y los cuarenta ladrones. Además con el consentimiento de los tontos de los cojon..s, porque con tantas pruebas, hay que ser tonto, pero tonto ¿eh?.
Los militantes y simpatizantes del PP no es que no sepan que sus jefes son unos ladrones, es que ni tan siquiera les condenan y es que se sienten orgullosos de que sus dirigentes roben a España.
Se'ls pot subencionar per que crein una cooperativa de fabricació de "txapelas".