Soi un critico i mi valoracoin es de 0 estrellas os voi a undir! Con atenion S.S

Ricard hi ha qualqú amb un poc de seny que després d'açò encara vol continuar sotmés a espanya. - França i Àustria signen a Rastadt, Alemanya, un conveni de pau que complementa el d'Utrech de l'any anterior. El tractat va representar un menspreu absolut envers el cas dels catalans. 1640 - El comte duc d'Olivares proclama la seva política: "El primer negocio, y el mayor, es allanar a Catalunya" 1714 - - A partir d'aquesta data, s'aplicarà la pena de mort a tots els catalans antiborbònics que intentin abandonar el Principat després de l'11 de setembre. 1772 - Reial Cèdula de Carles III que prohibeix l' ús del català en els llibres de comptabilitat. 1801 - El ministre godoy instrueix una normativa per al món de l'escena en què quedarà prohibit representar obres de teatre en català. 1837 - Un edicte estableix que el castellà rebi absolut tracte de preferència a les Balears, i el català hi sigui arraconat i perseguit. 1857 - Entra en vigor la llei d'instrucció pública de Claudio Moyano, que preveu la marginació total del català a l'ensenyament 1867 - Una reial ordre del cap del govern espanyol Ramon María Narvàez prohibeix les representacions teatrals en llengua catalana. 1867 - Una reial ordre del cap del govern espanyol Ramón María Narváez prohibeix la representació d'obres teatrals en català. 1897 - Clausurat pel govern espanyol el diari La Renaixensa per una línia massa catalanista 1902 - Un decret ministerial prohibeix l' ús del català en l' ensenyament i en l' educació. 1916 - La Real Academia Española elabora un document en què es denuncienels avenços del català i el "perill" que corre el castellà. 1923 - Un reial decret prohibeix el separatisme a l' Estat Espanyol. 1923 - un decret del dictador Primo de Rivera prohibeix l'ús públic del català i de la senyera 1924 - Un decret del dictador Primo de Rivera estableix que serà suspès qualsevol mestre d' escola que utilitzi llibres en català. 1924 - El dictador Primo de Rivera designa reconegudes figures de l'anticatalanisme com a diputats provincials de Catalunya 1924 - -Un decret del dictador Primo de Rivera prohibeix l'ús del català en la redacció dels prospectes farmacèutics. 1925 - Un decret del dictador Miguel Primo de Rivera estableix la suspensió de qualsevol mestre d'escola que faci servir llibres en català. 1925 - El govern de Primo de Rivera ordena la dissolució de la Mancomunitat de Catalunya 1926 - Per ordre del govern és destituïda la junta del Col·legi d' Advocats de Barcelona pel fet de publicar una llista en català. 1935 - El govern espanyol suspèn l' Estatut d' Autonomia de Catalunya pels fets del 6 d' octubre. 1938 - El general Franco deroga a Burgos l' Estatut d' Autonomia de Catalunya amb un decret llei. 1939 - Les autoritats franquistes suprimeixen la Universitat Autònoma de Barcelona.Els franquistes ocupen Lleida i instal·len aquest rètol: Si eres patriota, habla en espanyol.Les autoritats franquistes prohibeixen la denominació 'Palau de la Música Catalana'. Una nota de la Inspecció d'Educció de Barcelona recorda als mestres la prohibició d'utilitzar el català a clase. 1940 - El govern del general Franco prohibeix que les pel·lícules puguin ser dialogades en català. Les autoritats franquistes retiren tots els llibres en català de la biblioteca M. Vayreda d'Olot. 1941 - - El règim franquista prohibeix totes les Federacions esportives no espanyoles. 1941 - - El BOE publica una reglamentació que prohibix que el català pugui ser utilitzat com a llengua telegràfica. 1948 - Denegat a Marià Manent el permís per publicar El llibre de la selva, de Rudyard Kiping, en català 1950 - La policia interromp una conferència de Francesc de Borja Moll al Teatre Capsa de Barcelona perquè era pronunciada en català. 1951 - Lles autoritats franquistes supimeixen la Universitat Autònoma de Barcelona 1959 - El director de La Vanguardia, Luis de Galinsoga diu de nosaltres: "Todos los catalanes son una mierda" indignat perquè l'homilia d'una missa en una esglèsia de Barcelona és en català 1994 - La ederació Catalana de Rugbi fa un primer intent d'ingressar a la FIRA previ pacte amb el seu president. El govern espanyol ho descobreix i ho impedeix. 2006 - - La federació espanyola de rugbi interposa a París una demanda contra la Federació Catalana reclamant danys morals. 2007 - Una jutgessa de Barcelona obliga un testimoni a declarar en castellà. El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el màxim òrgan de control i disciplina dels jutges i teòricament independent del poder polític va donar-hi carpetada. (El punt 11.10.2007). 2008 - Placatge al Rugbi català. 1922: es funda la Federació Catalana de Rugbi. 1934: la Federació funda a París amb 12 Federacions més la Federació Internacional.1941: el règim franquista prohibeix totes les federacions esportives no espanyoles. 1981: la Generalitat aconsegueix les competències d'esports. Torna a aparèixer la Federació de Rugbi. 1994: La federació Catalana fa un primer intent d'ingressar a la FIRA previ pacte amb el seu president. El govern espanyol ho descobreix, s'hi interposa i ho impedeix. 1998: el Secretari General de l'esport , Pere Sust, torna a comentar la possibilitat que la Federació de Rugbi sigui independent. 2005: Xavier Albert Canal és escollit president de la Federació. 2006: Canal presenta un procediment d'urgència al Tribunal de Gran Instància de París per aconseguir la readmisió. Es declara incompetent i l catalana presenta una demanda per via normal. La federació espanyola de Rugbi presenta una demanda contra la Federació Catalana reclamant danys morals. 2008: El jutge francès denega la petició de la catalana de readmisió a la FIRA. 2010 - 25 de març . Multa de 180 euros per a la dona que va negar-se a parlar en castellà a la Guàrdia Civil espanyola. Els agents sostenen que els va dir 'franquistes' · El jutge la condemna per una falta lleu de respecte a l'autoritat

En quin pais vius Ricard.L'evolució del mapa polític europeu desmitifica el principi sagrat de la intangibilitat de les fronteres dels estats. Ni més ni menys que 24 estats europeus han aparegut i assolit la seva independència al llarg del segle XX i començaments del XXI, als quals s'hi podria sumar encara Armènia, Azerbaitjan i Geòrgia, que també són membres del Consell d'Europa i que van aconseguir la seva independència nacional a principis de la dècada dels 90. Ens trobem, per tant, que 25 dels 48 Estats membres del Consell d'Europa (un 52%) s'han independitzat d'ençà del 1900, sense comptar Kosovo, que no és membre d'aquesta organització internacional. Tot plegat ens mostra que exemples com els que exposem a continuació de diversos processos d'independència recent al nostre continent, ens adverteixen que una Catalunya sobirana i independent, lluny d'esdevenir un somni, és una realitat abastable avui mateix. No és cap entel·lèquia i no va en contra de la dinàmica d'integració política i econòmica d'Europa com alguns discursos catastrofistes, ben interessats, ens volen fer creure.Porte'm un espanyol que sigui capaç de practicar el bilingüsme que practiques tú.Llavors creuré en un possible estat federal.De moment la única solució és la independència.

En referencia al debate sobre lenguas en Baleares , me atrevería a decir que son ciudadanos que intentan no entrar en el debate producido dentro de Catalunya ; más allá de un "problema" lingüísitico , es un problema político .Mentes pensantes que afirman que la mejor vía para conseguir plenitud funcional en la lengua es conseguir la independencia. En que siglo vivimos? Les llengües estàn fetes per comunicar-se , per identificr-nos , per produir una cohesió social...pero no pas per separar-les de les demés, i moltíssim menys per produir debats polítics , en un moment on ,personalment , hi han temes més importants. Castellà,Català,Vasc... 8 en total (si m'equivoco , ho sento) dins l'estat .I el problema l'ocasiona el català? Tot per igual,però sense tant d'odi.

Un moix i un ca. Un gat i un gos. Un tassó i un capell, si us plau, un got i un barret. Ja ho val, ja ho val. Bativa Dei que això es espès. No som estat mai cap entès, Es qui s'ho pren rialles, però es que a jo m'ha passat, per demanar s'escusat d'enllà m'han tret a patades.

Durante la estancia de Salamanca, los periodistas le hacen las preguntas de rigor sobre temas de Oriente Próximo. -¿Qué opina usted sobre la postura Palestina? -A mí me es indiferente, pero le he preguntado a la Sra de la Vega, nuestra vicepresidenta, que es una experta, y me dice que le resulta muy incómoda.

Zp no so lenguas espanyoles, ni tenen el mateix tracte.Una mesura òptima per capgirar la situació seria l'adopció del model suís, en què cada llengua és oficial única en el seu territori i tot aquell que vulgui anar-hi a viure està obligat a aprendre-la. Un suís de Ginebra, per exemple, no pot treballar a Zuric si no sap alemany i un suís de Zuric no pot treballar a Ginebra si no sap francès.(en aquest cas tots es poden sentir suïssos) No hi ha, per tant, una llengua que s'autoproclami superior i que permeti que uns suïssos tinguin el privilegi de moure's per tot l'Estat mentre que la resta s'hi ha de subordinar com se subordinen els catalanoparlants davant d'un hispanoparlant. Però la supèrbia i el dèficit de cultura democràtica espanyols no ho poden entendre, això. No poden, perquè Espanya està tan convençuda que els catalanoparlans som una colònia seva que viuria com una humiliació el requisit laboral d'haver de saber català per treballar a Girona, a Sueca a Ciutadella o a Esporles. Si el colonitzador ha de tenir les mateixes obligacions que els colonitzats, no té cap gràcia tenir colònies, no?. Només quan un catalanoparlant tingui dret a dir "no entenc l'espanyol" de la mateixa manera que un espanyol té dret a dir "no entenc el català" estarem en un pla d'igualtat.

Catalanazistas a Cataluña,aquí en Baleares somos:1º españoles, 2º Baleares y 3º Anticatalanazistas (no se incluyen catalanes-españoles).Arruix.

Com aquets del "Circulo mallorquí o balear" que amb l'excusa de defensar el "baleà" el que fan és defensar el castellà en contra de la nostra llengua, ja que tota la seva propaganda l'escriuen en castellà i no en mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterenc i qualque dia cabrerenc, ja que tenen fòbia de dir que xerram català.

I és que hi ha una guerra oberta contra el català. Hi ha el desig que desaparegui per sempre. I una de les maneres amb què intenten aconseguir-ho és inventant-se una altra llengua, una llengua que provoqui un enfrontament intern als Països Catalans. Però no hem de caure en aquest parany, perquè els greuges que la llengua pateix, ja sigui a València, a Castelló, a Gandia, a Alcoi, a Alacant, a Palma, a Maó, a Eivissa, a Fraga o a Perpinyà, ens afecten a tots. El sociòleg Rafael Ninyoles retrata molt bé els enemics del català:(Madison,Joan,Empipat... "El fet sospitós", diu, "és que les persones que més conspícuament han proclamat la independència de la llengua Mallorquina,Valenciana..no han demostrat estimar-la prou per donar-se la molèstia de normalitzar-la ni de dignificar-la en el seu ús. Els paladins més esforçats d'aquesta independència lingüística són massa sovint membres destacats d'aquelles classes que han abandonat ostentosament l'idioma del país". Arribats aquí, la pregunta és pertinent: per quina raó aquests paladins del valencià defensen l'idioma que ells mateixos menyspreen? Poques preguntes ens farem a la vida que tinguin una resposta tan fàcil com aquesta.