D’acord amb això, l’Estat espanyol mai no reconeixerà la nació catalana, perquè, si ho fes, hauria de reconèixer també les nacions basca i gallega. I, és clar, com es pot dir a una nació que no té dret a l’autodeterminació? Fixem-nos, en aquest sentit, que fins i tot arriben a l’extrem de negar-nos la condició de poble. Ho deia el 22 d’octubre passat Susana Beltrán, professora de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona i vicepresidenta de l’entitat neofalangista Societat Civil Catalana: “El poble català no existeix”. Se n’adona, el lector? Si no existim, no tenim drets. Som només una invenció delirant de ments febroses. El cert, però, és que darrere d’algú que diu que un poble no existeix, només hi ha racisme. És a dir, odi ètnic i impotència intel·lectual. Situats en aquest punt, doncs, és hora de marxar. Cada minut que romanem dins l’Estat espanyol és un minut més de captivitat, és un minut més d’espoliació, de menyspreu, d’insults, d’agressions, d’humiliacions... És hora d’eleccions de caràcter plebiscitari amb el compromís, per part dels partits sobiranistes, de declarar unilateralment la independència. És hora, en definitiva, de transgredir la legalitat espanyola, d’obrir la porta de la presó i de posar fi a tres segles de submissió i sotmetiment. Hi ha, per tant, un conflicte, naturalment que sí, però el conflicte no és la independència, el conflicte és l’opressió.
El sídrome de Estocolomo está definit amb el teu discurs.Estodía la historia, lletgeis als hispanistas anglesos, estodía, investiga i treu ses teves propies conclusión, ets una víctima de la manipulació, iniciada pel molt honorable pujol allá pels finals del setanta.Me recordes tant als de las sectas que jo m´ho faría mirar per un psicóleg. Malat, que estás malalt i enverinat.