user rey | Hace más de 10 años

entnces en donde queda la peli CORAZON VALIENTE....en vano murio WALACE...jajaja

user joanpere | Hace más de 10 años

En aquesta Espanya postfranquista no hi ha separació de poders. El tribunal Constitucional és un tribunal polític de 12 jutges triats pel poder executiu, concretament pel PP i el PSOE, partits que no es mengen un torrat a Catalunya per cert.

user cadenas | Hace más de 10 años

Vivan las cadenas.

user Aotearoa | Hace más de 10 años

@l'amo de son carabassa, De verdad eres tan inocente que crees que los gobiernos se dedican a borrar memorias de pueblos?. Por desgracia para ti, algun ente te ha robado la vida, ya que creerte todo eso, y creer que luchas por una causa, es de andar muy perdido. Lo que busca los altos cargos de un bando o del otro es DINERO.

user Mister X | Hace más de 10 años

@l'amo de son carabassa: Según tu, Cataluña puede, con la actual legislación, escindirse de España? Y con Ses Illes Balears.....se integra en en presunto estado catalán o, siendo UNA COMUNIDAD AUTONOMA DIFERENTE, seguimos en España o también independientes? Y aquí que xerram....mallorqui o catalán? To dic de bon rollu

user Davidmoru | Hace más de 10 años

Manda narices... ni con la ayuda de los votantes de 16 a 18 años han ganado, pense igual que Arthur que con esa remesa de jovenes estudiantes influenciables con las luchas sin sentido habrian sumado suficientes independentistas... pues oye igual aqui deberian bajar la edad de voto a los 12 años y que hasta los 14 cada voto valga por dos. Me muero de risa que pierda tiempo y dinero publico en semejante sinsentido.

user l'amo de son carabassa | Hace más de 10 años

Sa nostra terra és aquesta i tú, ets qui has de partir a terra castellana.Que ens voleu fer fora de ca nostra?. No ens callareu mai més, ni ens imposareu mai més sa vostra llengua.Som un poble viu i ja us em vist es llautó, ens heu sotmès per la força durant molts anys sota règims totalitaris, ens heu canviat la història i ens heu volgut fer perdre sa memòria, perque un poble sense memòria és un poble que no sap qui és i qui no sap qui és no sap on va, i així integrar-nos a sa vostra lleugua i cultura castellana, però heu fet tard. Noltros sabem molt bé qui sóm i que volem i no ens aturaran els hereus del franquisme que ara governen espanya ni l'esquerra progre espanyolista que fot un paperot recolzant als PPeperos

user toni | Hace más de 10 años

A Catalunya hi ha moltes més possibilitats de que triomfi el SÍ i això els ESPANYOLISTES (nacionalistes espanyols, o PANESPANYOLISTES) ho saben.. s'ensuma la seva por d'enfora. Per cert a @alucinado, un xenòfob només diu beneitures, se li hauria de prohibir publicar comentaris.

user l'amo de son carabassa | Hace más de 10 años

Quin cinisme i quina hipocresia la dels partits espanyolistes. Tenen els nassos d'apropiar-se la victòria del NO a la Gran Bretanya, quan aquí neguen la possibilitat de donar la veu al poble perquè pugui votar. A més, manipulant la informació miserablement desde la TVE.PER NO XERRAR DE TOTA LA PRENSA NACIONÀ ESPANYOLA.Foten oi..

user l'amo de son carabassa | Hace más de 10 años

Lluites intenses amb els sarraïns Ja independents dels francs, els comtes catalans van mantenir intenses lluites amb els sarraïns a la Península per eixamplar les seves fronteres i van mirar cap a diferents horitzons per prestigiar la seva autoritat. Així, Ramon Berenguer III va signar el 1127 amb el comte de Sicília, Roger II, el que es considera el primer tractat internacional amb la intervenció de Catalunya com a entitat sobirana, sense lligams amb altres nacions. La conquesta de les taifes andalusines de Tortosa i Lleida els anys 1148 i 1149, seguida d’un moviment repoblador que duraria més d’una generació, va acabar de configurar geogràficament el país a grans trets. Catalunya va esdevenir una societat feudal amb una forma de govern, la sobirania comtal, que va bastir estructures d’estat. En el transcurs del segle XII també es constata l’existència d’altres elements que conformen la identitat nacional, com la llengua. El document més antic que es conserva escrit en català és un fragment d’una traducció feta a mitjan segle del Forum iudicum, un codi de lleis visigòtic, gairebé contemporani de les Homilies d’Organyà, un sermonari destinat a la predicació de l’evangeli redactat entre el final del segle XII i el començament del XIII. Paral·lelament a l’ús de la llengua hi ha la primera aparició de mots fàcils de relacionar filològicament amb Catalunya i catalans en els documents escrits que es llegeixen en el Liber Maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus, una crònica pisana del 1114 que parla de la fugaç conquesta de Mallorca per un estol format amb homes de Pisa i Barcelona i que esmenta els “catalanenses” i “Catalania”.