Efectes de la massiva introducció de l’hoteleria de luxe (I)

Els hotels de tres i quatre estrelles són la columna vertebral del turisme de sol i platja, representen els segments mitjà i mitjà-alt de l’oferta d’allotjament turístic respectivament. La proporció existent entre aquestes dues categories és un bon indicador de l’evolució comercial d’un gran destí turístic. Pel que fa als hotels de tres estrelles, entre el 2001 i el 2016, a nivell de l’Estat espanyol, el nombre de places situades en aquest tipus d’hotels ha crescut moderadament (+8%), mentre es reduïa significativament a les Balears (-12%) en una trajectòria descendent comuna a totes les illes (amb l’excepció de Formentera).

Entre el 2001 i el 2007 la categoria de les tres estrelles experimentà poques variacions a les Illes Balears: moderada reducció a Mallorca, suau creixement a Menorca i estancament a Eivissa i Formentera, però a partir de llavors i fins el 2017, la categoria tres estrelles minvà significativament a les tres illes grans, especialment a Mallorca.

Els hotels de 4 estrelles, en canvi, han crescut molt ràpid a tots llocs, triplicant-se el volum de la seva oferta a les illes Balears. El creixement dels establiments de quatre estrelles fou molt ràpid a la nostra illa d’Eivissa en els primers anys del segle XXI. Entre el 2001 i el 2007 es duplicà l’oferta eivissenca que aconseguí així igualar-se amb la menorquina, com es veu en el Gràfic 1. Durant set anys l’oferta de llits de quatre estrelles creixé a bon ritme tan a Eivissa com a Menorca. La renda disponible europea estava pujant sistemàticament i els mercats emissors tradicionals cada vegada exigien establiments vacacionals de millor qualitat.

Però l’any 2015 les trajectòries d’Eivissa i Menorca començaren a separar-se de forma notòria, fins al punt que l’illa d’Eivissa perdé més de 1.000 places de quatre estrelles entre el 2016 i el 2017. En termes relatius, l’any 2014, Eivissa i Menorca estaven molt igualades i cadascuna d’elles representava quasi una dècima part del total balear d’hotels de quatre estrelles, però, a partir d’aquell moment la seva evolució fou ben diferent. Menorca continuà creixent al mateix ritme que Mallorca, però a Eivissa el nombre d’habitacions de quatre estrelles s’estancà i, finalment, acabà disminuint.

La causa d’aquest particular defalliment eivissenc en el segment mitjà-elevat radica en la substitució de places de tres i de quatre estrelles per altres de cinc. El luxe està guanyant la partida i absorbeix els recursos dels segments comercials més propers. Quan un hotel de tres o quatre estrelles està situat en un lloc especialment atractiu i el seu edifici es troba en condicions de ser reconvertit cap el segment del luxe, llavors el canvi es fa ràpidament. A vegades la reconversió és liderada pels mateixos propietaris de l’establiment, com és el cas dels hotels Fenicia i Tarida Beach d’Insotel, del MeIbiza, i dels hotels de la cadena Fiesta-Palladium. En altres casos l’establiment és adquirit per cadenes estrangeres que aporten el capital necessari per a la reconstrucció i incorporen el nou establiment a les seves marques internacionals. Així han entrat en el mercat del luxe eivissenc les cadenes internacionals Hilton, SirHotels o Nobu.

En el Gràfic 2 han estat representades les dades que demostren l’impacte del canvi sobre l’estructura hotelera insular. Només una de cada vuit de les més de 3.300 noves habitacions de cinc estrelles se situa en un edifici de nova construcció, la resta ocupen el lloc d’antics hotels i blocs d’apartaments de tres o quatre estrelles. Ha desaparegut un nombre important de places originalment destinades al turisme de sol i platja familiar, de nivell mitjà i mitjà-alt, substituïdes per places situades en establiments de luxe.
Aquest procés de canvi accelerat, evidentment, ha afectat a la resta d’elements que integren el conjunt de la indústria turística eivissenca.

Amb els nous establiments la tipologia del client canvia substancialment i també ho fan les seves pautes de consum, poden esperar-se variacions importants en el volum de negoci de bars i restaurants, botigues i lloguers de vehicles. Per a uns empresaris el canvi implicarà una pèrdua de mercat, mentre que per a altres suposarà un increment de la seva clientela potencial.

La segona part del Gràfic 2 recull la distribució geogràfica de les habitacions que formen part dels nous establiments de luxe per a la temporada 2018. En aquest cas és evident el domini del municipi de Sant Josep de sa Talaia, degut als establiments de Cala Tarida i sobretot, del final de Platja d’en Bossa on se concentra la nova generació d’hotels-discoteca. La participació de Vila i Santa Eulària resulta ser molt inferior, 18% i 16% respectivament, però en els dos casos aquests percentatges inclouen alguns dels pocs hotels realment nous oberts a Eivissa. Sant Joan reté el percentatge corresponent a l’hotel Hacienda i l’incrementa amb alguns llits situats en hotels rurals de luxe. Només l’ajuntament de Sant Antoni de Portmany queda, de moment, fora de l’onada del luxe eivissenc.

Aquestes dades ens indiquen que també a nivell geogràfic hi ha variacions importants en la distribució del turisme. Els nous hotels de luxe presenten una forta concentració en tres àrees: Sud de Platja d’en Bossa, Siesta-Santa Eulària i Passeig Maritim-Talamanca a Vila. Na Xamena i Cala Tarida apareixen com a localitzacions aïllades amb un sol hotel a cadascuna d’elles.