Ara celebrarem les Festes de la Terra 2018. Aprofitarem per reafirmar el nostre sentiment de pertinença, per rememorar la nostra continuïtat històrica, com a poble des de 1235, i dibuixarem un desitjat futur col·lectiu.

Sentirem aquestos dies discursos, paraules grandiloqüents, justificacions, apel·lacions al diàleg i a la defensa del interessos d’Eivissa emperò la defensa d’Eivissa va més enllà dels discursos d’un dia i és més que la diatriba contra les institucions on no governa el partit polític al qual es pertany o la submissió cap aquelles altres institucions on sí que es governa.

Es defensa Eivissa, abans que amb discursos, amb el treball diari que ens permeti millorar l’accés a l’habitatge. En aquest sentit, davant d’aquest problema greu l’esquerra ha passat tres anys anunciant VPO sense fer-ne cap, no han aprovat els nous planejaments municipals que permetin posar sòl urbà a l’abast per abaratir el preu de l’estoc d’habitatge i llevar pressió edificadora al rústic. No s’ha fet res més que anuncis, un darrere un altre, i al mateix temps els preus apujant.

Es defensa Eivissa, abans que amb paraules grandiloqüents, amb la visió clara sobre com han de funcionar els nostres serveis socials, sabent quina estructura necessitam per gestionar una de les nostres dos competències més importants per així poder definir uns serveis socials a l’altura del que requereixen els eivissencs i no només anar tirant.

Després de tres anys res es sap de la concertació de serveis amb associacions derivada de la positiva reforma del Partit Popular en la Llei de Serveis Socials, han entregat al Govern d’Armengol l’HRA de Cas Serres, no es sap res de dependència i si ens convé gestionar-la i tot roman aturat per la indolència del govern al Consell.

Es defensa Eivissa, abans que amb justificacions i excuses, detectant els problemes endèmics de la nostra Administració insular, compartint amb els servidors públics del Consell un projecte de reforma dels procediments, de les estructures administratives que no passi per l’acumulació en al·luvió de personal clientelar sinó que es dirigeixi a construir una Administració eficient, amb temps raonables d’espera, que doni solucions en comptes de problemes, àgil i amb moral per cometre qualsevol repte de modernització.

Es defensa Eivissa, abans que abaixant el cap davant Mallorca com ens té acostumats el president del Consell, disposant de l’habilitat tècnica per comprendre que: renegociant el traspàs de promoció turística hem perdut sous; que acceptant la ‘inventada’ liquidació de bestretes de finançament d’Armengol ens han fet un gol com una casa i perdem 8 milions d’euros que ben bé podríem destinar a les més que urgents necessitats dels eivissencs; que en matèria de depuració i sanejament d’aigües ens toquen tots els retards i fallen totes les interconnexions; que les infraestructures educatives que no s’han fet aquesta legislatura (zero en quatre anys) les ha de pagar el Govern que al 2017 va tenir un superàvit de 140 milions d’euros i no necessiten que els nostres ajuntaments o el Consell avancin sous (com no els avancen a Mallorca ni per enlloc de Balears) o que la congestió que devalua la qualitat de vida dels eivissencs exigeix saber ordenar-la, gestionar-la sense laments i sense agredir els nostres sectors econòmics perquè, empresaris i treballadors, són els que fan que la nostra gent progressi.

Es defensa Eivissa en fi, -abans que amb discursos- amb l’acció de govern decidida i eficient en totes aquelles qüestions que afecten directament els eivissencs, donant les solucions acurades i no aturant-ho tot, bé sia per falta de capacitat o bé per falta de coratge polític.

Diu Ortega y Gasset que el que dóna sentit al concepte de nació és compartir un projecte col·lectiu cap al futur i no tant la història passada en comú que per a bé o per a mal és immodificable.

Això mateix passa, en la meua opinió, amb qualsevol comunitat política. Una comunitat política com és la conformada per els eivissencs, un poble, precisa d’un projecte col·lectiu de futur per reafirmar-se més que la rememoració del passat.

Ara és necessari un projecte col·lectiu de futur que ens torni l’autoestima com a comunitat política, com a poble, que vegi que no tot és negre al nostre present, que -al contrari- som un poble coratjós, som gent que emprèn sense por al futur, som gent gelosa de la nostra autonomia, que no ens agrada actuar al dictat d’altres, i que la nostra independència de criteri és la major garantia d’implicació al projecte col·lectiu d’Espanya i la mediterrània.

Ara fa falta un projecte que miri al futur per deixar enrere la paràlisi, per donar una passa endavant cap a la modernitat, que doni respostes a les diferents realitats que viuen els eivissencs, que es rebel·li –sense baixar el cap- davant les situacions d’injustícia i es disposi a donar les solucions eficients que permetin revertir-les. Ara toca defensar Eivissa.