Europa va passar, al llarg de la segona meitat del segle XX (després de l’horror de la primera), per una llarga etapa de divisió, una divisió que no tenia solució possible, a causa de la Guerra Freda. Mitja Europa intentava, amb penes i treballs, sortir dels conflictes més intensos que mai l’havien sacsejada, mentre que l’altra mitja, sacsejada pels mateixos conflictes, s’ho jugava tot a la planificació per part de l’Estat d’una societat utòpica i acabada. No varen ser temps fàcils, aquells temps en què es va començar a construir el projecte d’una Europa política més o manco unida. No es podia anar depressa, especialment si tenim en compte que aleshores hi havia mitja Europa que no tenia manera de formar-ne part. Poc s’ho haurien imaginat molts dels impulsors del Tractat de Roma, que abans d’acabar el segle XX, nombrosos països de l’altra banda del Teló d’hacer havien d’integrar-se al projecte polític de la Unió Europea, no només aliant-se amb els occidentals sinó participant directament en una construcció política comuna.
Opinión/Bernat Joan i Marí
Europa i Amèrica
Eivissa13/06/18 4:01
También en Opinión
- Unanimidad entre los socios del Club Náutico Ibiza para continuar con la entidad centenaria
- Abel Matutes Prats: «Mucha gente está obsesionada con nosotros»
- Pedro Sánchez se plantea dimitir tras la investigación judicial a su esposa
- Ingresada en la UCI una joven tras beber un café con insectos en un aeropuerto
- El polémico Amadeo Llados impartirá sus clases para ser millonario en Ibiza
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
De momento no hay comentarios.