A Ganivetades

A Espanya, els ganivets estan trenta vegades més esmolats que a Catalunya i les ganivetades són trenta vegades més abundants. (A les Balears, per cert, ens ho miram tot com si la cosa no anàs amb nosaltres, fins que no tengui remei, però bé, ja va amb el nostre tarannà).

El cas de l’expresidenta de la comunitat autònoma de Madrid (aquests sí que ho són, autònoms!) Cristina Cifuentes era de manual. La dels màsters i les cremes s’havia ficat amb n’Esperanza Aguirre, i a la basco-catalana no la toca ni déu, de manera que la tal Aguirre va posar la maquinària en marxa i es va carregar la col·lega.

La cosa va ser tan rebuscada que fins i tot anaren a trescar a les càmeres de filmació dels supermercats de fa prop d’una dècada. No hi degué haver mil·límetre dels contenidors de fems ni dels abocadors de totes les Castelles que quedàs per revisar!

Però això va ser una cosa estrictament domèstica. Regional i sense importància. Les derivades més pròximes són també de més calat. La més important, des del meu punt de vista, és que la Fundació FAES, dirigida per José María Aznar, que solia treballar per al PP, ara s’ha abocat espectacularment a la propulsió de Ciutadans, és a dir, del neofalangisme amb rostre del segle XXI (o no tant).

I, en aquesta maniobra, hi posa, certament, tota la carn a la graella. Hi juga la pròpia fundació aznarista, però també hi juguen les principals empreses de l’Ïbex 35. I, per descomptat, els principals mitjans de comunicació (públics i privats) del Regne d’Espanya.

En aquest procés ganivetejador no li ha fet res a Josemari ficar a la presó el seu antic ministre Eduardo Zaplana. Ni abocar directament tota la brossa al pati de davant del primer ministre Mariano Rajoy. Certament, s’ha aprofitat d’algunes circumstàncies específiques molt interessants: per exemple, de la pressa de na Soraya Sáenz de Santamaría.

La bel·licosa vicepresidenta fa mans i mànigues per treure’s el gallec de damunt, i no dubta a utilitzar allò que té a mans per fer-li la guitza (i per catapultar Ciutadans). Un dels instruments més potents, en aquest sentit, ara mateix deu ser el diari “El País”, en altre temps far de la progressia jacobina espanyola i avui titella a mans de la VP.

El que potser na Soraya no ha acabat de calcular és que, si conscientment es carrega el govern de Mariano Rajoy, ella també hi pot caure, perquè, sigui com sigui, ara mateix en forma part.

Certament, deu comptar que la memòria de la tribu és curta i flaca i que, per tant, d’aquí a un parell de mesos ja ningú no tendrà record del fet que ella mateixa hagi format part d’un govern amb Rajoy. De fet, estic convençut que és ben capaç de negar-ho d’aquí abans que acabi enguany sense immutar-se ni parpellejar.

Als de Planeta, amb el Príncep de les Tenebres al capdavant de la conxorxa, ja no els serveix de gran cosa el seu invent de Podem, perquè ja no els fa gaire servei: sembla que els socialistes es marquen tot sols. De manera que poden abocar tota la seua capacitat operativa a fer créixer l’opció Ciudadanos i a atiar –amb una duresa que alguns crèiem del tot impossible- el nacionalisme espanyol.

I amb totes les bestieses que ha fet la monarquia no em sorprendria gens ni mica que fos precisament José María Aznar i el seu entorn qui la fes caure. De fet, objectivament, només poden aconseguir els seus propòsits d’una manera clara si opten per tirar endavant la III República espanyola. Avui en Rivera i na Soraya pareixen monàrquics, però, seguint la teoria marxista (dels germans Marx), avui tenen uns principis i demà en poden tenir uns altres. Tot siga per la sagrada unitat d’Espanya.

Si jo fos Felip de Borbó i d’Schslewig-Holstein (atenció al segon llinatge!), em fiaria més dels Pablos (Iglesias i Etxenique) que no de n’Arrimadas i companyia.

Mentrestant, els ganivets van fent. A Toledo en tenen tradició secular!