Com acabarà la persecució judicial del catalanisme?

Aquesta decisió que ha pres la justícia belga la prendrà la justícia britànica en relació a la professora de la Universitat de Saint Andrews, Escòcia, Clara Ponsatí. Perquè ningú no pugui dir res, la cosa s’ha dilatat una mica a través de demanda de més informació a en Llarena, per acabar de completar el dossier. Mentrestant, òbviament, la professora Ponsatí s’ha reintegrat amb tota normalitat a les seues classes, i el rector de la universitat en porta la defensa davant els tribunals. Compta amb tot el suport dels col·legues i dels alumnes. A mitjan juny, la justícia britànica dirà sobre l’exconsellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya el mateix que la justícia belga ha dit sobre els consellers que hi estan exiliats.

Per enmig, probablement, la justícia alemanya haurà de dir la seua sobre la petició d’extradició del president Carles Puigdemont. Si hem de fer cas del que van dient mitjans de comunicació com Der Spiegel o el Süddeutsche Zeitung, la cosa està dada i beneïda: no hi haurà extradició. I aleshores també el president Puigdemont podrà circular per tot l’Espai Schengen sense cap tipus de restricció.

La decisió de dimecres passat de la justícia belga hauria de comportar, automàticament, la desaparició de les mesures cautel·lars preses contra els presos polítics que són a Soto del Real, a Alcalá-Meco i a Estremera.

Sobre tots ells pesen acusacions similars a les que la justícia belga considera insubstancials i indignes de ser tingudes en compte. Tenint en compte que els presos polítics no han estat jutjats i que hi són només de manera preventiva, no s’aguanta per enlloc que la justícia espanyola els mantengui en aquesta situació. Davant el dubte, sempre s’ha d’anar a favor del reu. I el dubte hauria d’aflorar quan, de moment, no han aconseguit que cap dels exiliats a Bèlgica, Alemanya o Suïssa hagin estat extraditats a Espanya. Bèlgica i Suïssa ja han dit que no hi ha cas. I Alemanya és a punt de fer-ho. Què hi fan, idò, en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart a Soto del Real? Què hi fan en Josep Rull, en Jordi Turull, en Raül Romeva i n’Oriol Junqueras a Estremera? Què hi fan la presidenta Carme Forcadell i la consellera Dolors Bassa a Alcalá-Meco?

Si no hi ha causa, i tot demostra que no n’hi ha, mantenint els presos polítics a la presó, els jutges espanyols estan, clarament, cometent un delicte. Potser no entenen que el que fan sigui delicte a Espanya, encegats com estan pel nacionalisme i per la interferència política. (Fruit, tot sigui dit entre parèntesi, que al sistema de justícia no es va fer neteja de franquistes, durant la transició a la democràcia formal). Però, com molt bé li va dir na Mireia Boya, exdiputada de la CUP, al jutge Llarena, l’autèntic judici no es fa a Espanya, sinó que es farà a nivell internacional.

I, a nivell europeu i internacional, tot plegat es pot tornar contra el jutge Llarena i la jutgessa Lamela com un autèntic búmerang. Perquè ells saben que no poden mantenir els presos a la presó, d’acord amb les regles europees. I menys tractant-se de presó preventiva. I, per tant, estan delinquint.

Els equips d’advocats dels presos polítics, amb suport internacional, ja estan preparant les pertinents querelles contra els magistrats espanyols, per dur-les a instàncies com ara el Tribunal Internacional dels Drets Humans. Bèlgica, Suïssa i Alemanya no lliuraran a Espanya els polítics catalans exiliats. Flac favor farien a la democràcia i a la justícia, si ho feien. El que em fa curiositat és veure com actuarà Espanya quan algun tribunal internacional li demani l’extradició del jutge Llarena o de la jutgessa Lamela. Seran tan pinxos com ara i s’hi negaran? Com s’ho prendrà, la senyora Merkel?