OPINIÓN | Bernat Joan i Marí

Intimidació als professors

| Ibiza |

Valorar:

En la guerra judicial contra la democràcia, després dels titellaires, dels rapers, dels dirigents culturals i dels polítics catalans, venen els professors. El col·lectiu d’ensenyants resulta un col·lectiu al qual es pot intimidar amb una certa facilitat. No tenen gaires possibilitats de defensar-se si els òrgans centrals de l’Estat, amb tot el seu poder, s’hi aboquen a sobre.

Faig aquesta reflexió pensant que un parell de secretaris d’Estat han anat a Barcelona a entrevistar-se amb els familiars d’alumnes que varen denunciar nou membres del Claustre de l’Institut El Palau. D’aquests, només hi havia un cas que hagués estat acceptat pel jutge com a possible "cas d’odi". Els altres nou estaven al congelador. Però a Madrid han decidir fer-ne una qüestió d’Estat. I per això hi han enviat els dos pesos pesats a fer costat als denunciants. Es tracta, claríssimament, d’un cas d’intimidació totalment inacceptable dins les normes de funcionament d’un estat que es reclami com a democràtic. Qui s´han cregut que són? Uns pinxos que van a fer por a uns pobres docents que ho fan tan bé com poden? El cosí del duc d’Alba, amb els seus canons i les seues armes? Per l’amor de Déu!

En relació a l’1 d’octubre de 2017, el segon col·lectiu més afectat per les denúncies davant els jutjats, després dels polítics, ha estat el dels docents. Ha anat sorgint un degotís continuat de denúncies contra mestres que han dut a terme accions que algú ha considerat inacceptables que faria esverar qualsevol societat amb un mínim de sensibilitat envers l’Educació.

N’he llegit uns quants casos i, certament, provoquen situacions al·lucinògenes. Per exemple, en un cas de denúncia múltiple, els professors implicats senzillament varen donar sortida a una demanda dels alumnes: la de manifestar la seua indignació per com havia actuat la policia l’1 d’octubre, el dia del Referèndum d’autodeterminació de Catalunya, que va guanyar clarament l’opció favorable a la independència del país. I que l’Estat no va poder aturar, malgrat el desplegament policial que va dur-hi a terme. Els al·lots es volien manifestar, i els professors varen facilitar que els que tenien més de divuit anys ho poguessin fer a la porta de l’institut, a la part de fora, i els que eren menors d’edat ho poguessin fer al pati. Varen tenir cura que els que no es volguessin manifestar també veiessin el seu dret a no fer-ho plenament garantit. Idò bé: varen ser denunciats per "odi".

A l’IES el Palau es veu que els professors, el dia 2 d’octubre varen fer una cosa inconcebible per a les mentalitats franquistes que els han denunciat: parlar a classe del que s’havia esdevingut el dia anterior. M’imagín que en varen parlar en els termes que varen saber, però que no varen obviar la qüestió. Hauria estat realment sorprenent, si després d’una jornada històrica com la de l’1 d’octubre, després de tot el que havia passat, no n’haguessin pogut parlar a classe. Idò bé, hi ha nou professors d’aquest centre que han estat denunciats per "odi".

Però han ocorregut coses molt pitjors: la premsa espanyola s’hi ha tirat damunt i els ha assenyalat. El mateix que criticava que els de la CUP els assenyalassin a ells (em referesc a n’Albert Rivera, líder de Ciutadans), ha assenyalat els professors del Palau, amb fotografies i amb noms i llinatges. Ha practicat sense cap tipus de vergonya ni de contemplació el que ell mateix criticava quan els de la CUP assenyalaven els dirigents de Ciutadans. Quina ètica és aquesta? Quina manera de comportar-se? Encara no han arribat a Kant, tots aquests desaprensius?

El col·lectiu de professors és molt vulnerable. Dels nou professors denunciats a l’institut esmentat, n’hi ha un que ja ha canviat de centres, i quatre que estan de baixa per motius psicològics. No crec que, quan s’hagi de certificar la seua innocència, ningú els rescabali del mal que ja els han fet. Seguint uns mètodes que s’assemblen molt als del feixisme, malauradament. I això que els que els han practicat es diuen a si mateixos constitucionalistes!

Comentar

* Campos obligatorios
AnteriorSiguiente
Página 1 de 2

vert
Hace 5 meses

Lo que está ocurriendo en las aulas de Valencia, Baleares y Cataluña no se permite en ningún país europeo. Muchos de los profesores actúan como adoctrinadores del ejército catalanista y lo hacen con total impunidad.

Valoración:1menosmas

loquito
Hace 5 meses

Guerra judicial contra la democracia?No sera guerra judicial contra la democracia a la catalana?

Valoración:3menosmas

Antonio Ramón
Hace 5 meses

Vamos a ver Bernat, el colectivo de profesores es muy vunerable, vale ¿ y el de los alumnos?, no ese no ¿verdad? y lo dice Ud. que es profesor, Uds, se deben a los alumnos y no a las directrices politicas de nadie. Por suerte esto no pasa de momento en Ibiza. Aqui no llegaria al juzgado, se arreglaria en el patio ¿lo entiende?

Valoración:6menosmas

LKADAFL
Hace 5 meses

Precisamente son los profesores catalanes el origen de todo lo que allí está pasando.

Valoración:7menosmas

gmente
Hace 5 meses

Bernat en su línea, siempre lo cuenta al revés.

Valoración:8menosmas

javier
Hace 5 meses

Lo que es una vergüenza es que el colegio sea un punto de adoctrinamiento político por parte de los profesores. Es una forma de abuso contra un indefenso. ¿Cómo quieren los profesores que se reconozca su autoridad cuando se aprovechan de ella de forma partidista? Están creando la duda sobre una institución básica del desarrollo de una comunidad. Son los propios profesores los que deberían servir de filtro para que todo esto no ocurra.

Valoración:5menosmas

jgb
Hace 5 meses

Libertad de expresion por supuesto pero hasta un limite, donde acaban los derechos de unos empiezan los de otros.....intimidacion a los profesores??? Pero de que vais si para muestra un boton, deja de hacer mitines politicos en un periodico y ciñete a comentar de manera imparcial lo que piensas y si no ,escribe otro libro para tu legion de seguidores.

Valoración:5menosmas

Graco
Hace 5 meses

Yo vengo al instituto para estudiar, no para hablar de política», le comentó. Y la profesora le replicó: «Pues eso es lo que hay… si no te gusta ahí tienes la puerta». Y X siguió sus órdenes y se fue «afligida» a su domicilio.”

Això és l´”escola catalana”: ein volk, eine schüle, ein führer. Por eso hay que sanearla, liberarla y adecentarla. Fa pena i fa por. I fa més pena encara que el conseller de Educación sr Inyig Méndes de Vigu se niegue a tomar cartas en el asunto.

A veure què diu el jutge.

Valoración:6menosmas

Graco
Hace 5 meses

Bernat, sólo para que tus lectores tengan otra visión sobre lo que cuentas....

Valoración:4menosmas

Graco
Hace 5 meses

Això són els fets que denuncia el fiscal de delitos de odio. Acusa a las profes Lucía y Ana Belén de “un delito cometido con ocasión del ejercicio de los Derechos Fundamentales y Libertades Públicas reconocidos en la Constitución en su modalidad de lesión de la dignidad de las personas por motivos de discriminación por nacionalidad (art.510.2 a) del Código Penal) en concurso de normas con un delito contra la integridad moral (art. 173.1 Código Penal).

A Ana Belén la acusa demás de “un delito de injurias graves contra Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del art.504.2 del Código Penal.“

9 profes acusados por un fiscal especial de delitos de odio contra sus alumnos. Això passa a cap país europeu des de 1945? És ben clar que la libertad en Cataluña se defiende en las escuelas, y es -una vez más- un puñado de valientes quien la defiende ante la pasividad de las autoridades como el Conseller d´Educació Ìnyic Méndes de Vigu, que ni se digna a expedientar a los presuntos acosadores.

Valoración:4menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 2