OPINIÓN | Bernat Joan i Marí

Francesc de Borja Moll: fets i paraules

|

Valorar:

Ahir es va celebrar, arreu de les Illes Balears, i a d’altres llocs del nostre domini lingüístic català, el II Dia de Francesc de Borja Moll. S’hi varen involucrar associacions culturals, institucions, centres d’ensenyament… recordant la figura del gran filòleg menorquí i la tasca ingent que, juntament amb Antoni Maria Alcover, va portar a terme per col·locar la llengua catalana al lloc que li pertoca. Hi ha qui diu, i amb tota raó, que persones com Pompeu Fabra, Francesc Calveras, Antoni Maria Alcover, Carles Salvador o Francesc de Borja Moll varen dur a terme la tasca de proporcionar a la comunitat lingüística catalana els instruments necessaris perquè el català fos una llengua científica normal i corrent, com la cinquantena de llengües que compten amb tots aquests instruments. A la nostra generació ens toca la tasca, no menys ingent, d’aconseguir que, tenint tots els instruments perquè la llengua pugui fer el paper de llengua nacional als nostres països, arribi, efectivament, a la plena normalitat social en el seu ús. Hem de convertir en normal en la societat allò que ja és normal en la llengua mateixa. I per aconseguir aquesta finalitat necessitam instruments que ho facin possible. En això estam.

És evident que els mots són molt importants a l’hora de mostrar significativament quin lloc tenim a la societat, quina posició ocupam, quin grau de llibertat hem aconseguit, de quins drets gaudim… Molts dels que avui habitam aquestes illes nostres (i la part del continent amb què compartim llengua i cultura) vàrem néixer, per exemple, sense tenir dret al nom. El franquisme, que alguns avui intenten mig salvar, dient que no va ser tan dolent ni tan execrable, fins i tot ens havia negat el dret al nom. Durant una llarguíssima temporada, els pares no podien inscriure els fills amb el seu nom, si no era que aquest coincidia amb el mateix nom en castellà. A les acaballes de la dictadura franquista, el primer ciutadà que va inscriure el seu fill amb el nom que volia triar per a ell va ser Johan Cruyff. Li va posar Jordi. I segurament ho va poder fer perquè el funcionari no es va atrevir a negar-li el nom al fill d’una estrella del Barça. O sí que s’atrevia, però Cruyff era europeu, civilitzat i guanyador, i no es va deixar acoquinar pel funcionari de torn, que pretenia posar-li Jorge. I la primera associació que va legalitzar els seus estatuts en català va ser la Casa d’Eivissa i Formentera a Catalunya, perquè així ho marcàrem un grup d’estudiants que encara no havíem arribat als vint anys i així ho permeteren un grup d’eivissencs de més edat que eren, com solem ser en aquesta tribu, tolerants i poc discutidors.

Francesc de Borja Moll treballà àrduament durant tota la seua vida per guardar-nos els mots, perquè els mots que en aquella època existien poguessin passar a les futures generacions. I per salvar-los, col·laborant amb mossèn Antoni Maria Alcover, els va guardar en una capsa magnífica, extraordinària, exhuberant. Em referesc, naturalment, al Diccionari Català-Valencià-Balear, és a dir, al Diccionari Alcover-Moll, oidà més, al Diccionari Exhaustiu de la Llengua Catalana.

Pel seu abast, el diccionari que varen bastir Alcover i Moll s’assembla només, que jo conegui, al Thesaurus Totius Hebraitatis, que va publicar Nachel Ibrahim Tur-Sinai, el compilador del diccionari exhaustiu de la llengua hebrea. Alcover, Moll i Tur s’agermanen per aquest amor pels mots, i per aquesta passió per transmetre una llengua assetjada durant llargues etapes de la Història.

Als centres educatius de les illes Balears, ahir es varen dur a terme activitats relacionades amb aquest II Dia de Francesc de Borja Moll, sota el lema "Rescatamots". Es tracta d’un exercici molt interessant d’ecologia lingüística: atenent a la nostra literatura popular, els joves estudiants han de buscar mots que apareguin a les rondalles o a les cançons populars i que avui hagin caigut en desús.

Evidentment, hi ha mots que ara no els usam perquè allò a què fan referència ha passat a no ser usat. Dit d’una altra manera: és ben natural que els jóvens d’avui dia no tenguin ni idea de les parts d’un carro perquè per a la majoria d’ells els carros constitueixen unes curiositats històriques o unes venerables antigalles. Però també hem perdut molt de vocabulari que ens pot ser molt útil a causa del setge que ha patit, i que continua patint, la nostra llengua. Per això, aprofitar la diada per treballar seguint el mètode de Moll pot ajudar a fer que la figura de Moll sigui un far pel qual guiar-nos i projectar-nos vers el futur.

Comentar

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.