La Feccoo davant la proposta d’acord global

Si fem la mirada enrere seria impossible pensar que l’anterior equip de govern a través de la Conselleria d’Educació s’hagués marcat aquest objectiu de legislatura. Un equip que havia arribat a tal grau de confrontació amb la comunitat educativa que van aconseguir treure al carrer més de 100.000 persones i va arribar a un acord de recuperació de complements de carrera professional amb tots els funcionaris exceptuant els docents, fent clara la seva intenció manifesta de marginar el col·lectiu i degradar l’educació pública.

En canvi, ara s’aprecia un gir de 180 graus pel que fa al rumb d’aquesta Conselleria. Un canvi de tarannà que ja han constatat els comitès de vaga en primera persona al llarg d’aquestos mesos de diàleg i negociació. El fet que la Conselleria dialogue i negociï les propostes presentades pels comitès de vaga ja és una novetat en si.

El document presentat per la Conselleria diu explícitament: «La Conselleria afirma que recuperar la confiança, els drets, els recursos, i les polítiques educatives de consens són la base per a dur a terme les reformes que necessita el nostre sistema educatiu». Cosa que a nosaltres ens agrada i ens reafirma en aquestes paraules que pensem van pel bon camí.

Què ha passat per arribar fins a aquest punt? Per què ara hem de fer cas d’aquestes paraules? Hauríem de signar un document d’aquestes característiques on no es recupera el 100% d’allò usurpat? No podem garantir una educació pública de qualitat?
Hem de fer un esforç i hem d’analitzar punt per punt la proposta conjunta presentada pels comitès de vaga el 17 d’octubre de 2013 i veure què demanàvem quan vam convocar la vaga i comparar-ho amb el que se’ns proposa ara.

Al document presentat pels diferents comitès de vaga l’octubre de 2013 deiem coses com: «Des dels comitès de vaga sempre se li ha reiterat a l’administració educativa que en molts d’aquests punts falta una concreció i un compromís pressupostari que no s’ha fet, a banda d’algunes qüestions que han de ser tractades amb major profunditat i que fan que no es pugui parlar d’un preacord tancat en aquests temes. La falta de concreció en aquests punts fa que sigui impossible la seva presentació per a l’aprovació a les diferents assemblees».

Doncs bé, tenim els punts i la concreció amb el compromís pressupostari i la possibilitat d’anar aprofundint en allò que vulguem. La predisposició per part de la Conselleria és total i entenem que es mereix un vot de confiança per tal de revertir la situació d’enfrontament continu. No hauríem de fer ara un exercici de coherència i demanar exactament el mateix que demanàvem a l‘anterior Conselleria? Si ho fem, la desconvocatòria de vaga s’hauria de produir. Tenim les eines per aconseguir tot el que demanem.

Nosaltres sempre hem tingut i tindrem vocació de consens i diàleg. Caminarem sempre al costat d’aquells que vulguin llimar diferències a través del diàleg i no posarem impediments a qui t’ofereix la mà per treballar conjuntament en la recuperació d’allò perdut i en la millora de la qualitat de l’educació en general i dels drets dels treballadors en particular.

Durant aquests anys hem reclamat diàleg i unitat d’acció davant la Conselleria. Ara és la Conselleria qui s’afegeix a aquest crit. Si la Conselleria vol diàleg i ja ha pressupostat i marcat el calendari límit de recuperació, no és lògic establir un marc pacífic de diàleg? No és lògic desactivar els mecanismes de pressió?

Ens mantenim en allò que demanàvem a l’anterior Conselleria dins d’un marc per tal de garantir la unitat d’acció de tota la comunitat educativa. No és moment per trencar en allò que a tots ens ha unit contra la Conselleria: la vaga i el reclam de diàleg.
Precisament, ara tenim les propostes, el calendari de recuperació i les partides pressupostàries i una Conselleria amb un tarannà que ha desactivat el reclam de diàleg. No és moment de fer una passa valenta en el mateix sentit i desactivar la vaga?

Tenint en compte que cap comunitat autònoma té una proposta d’aquestes característiques i que som dins d’un marc d’objectiu dèficit que ens marquen a Madrid, on hi és l’origen de la política de retallades, estem al capdavant de la recuperació, cosa que ens dona arguments per tal de caminar conjuntament amb aquesta Conselleria per tal de restablir un sistema d’educació pública i de qualitat.

Esperem molt d’aquesta Conselleria, no permetrem que es desviïn mica d’aquest document, és per això que, vigilarem de ben a prop el compliment del document i intentarem acurtar-lo tot el que sigui possible, ja que amb bones paraules es pot negociar, però per a engrandir-se calen bones obres.