OPINIÓN | Bernat Joan i Marí

Europeistes de pa sucat amb oli

| Eivissa |

Valorar:

D e tant en tant, les actuacions de determinats líders polítics aconsegueixen d’irritar-me. Ja he vist prou coses com per poder-me impermeabilitzar una mica davant aquest tipus d’irritació, però, ara i adés, guaita com una bruixa venjativa. Una de les actuacions polítiques que més m’irrita és la de determinats líders espanyols vinculats al poder de l’Estat que van d’europeistes. Però, finalment, podré calmar aquest tipus d’irritació tangencial i que ve i se’n va, gràcies a una actuació recent de Mariano Rajoy i del ministre d’Afers Exteriors en funcions, José Manuel García-Margallo y Marfil.
En Garcia-Margallo m’ha tranquil·litzat per la seua passada de frenada. Ha dit al primer ministre de Gibraltar que posarà la bandera espanyola al penyal abans del que ell es pensa. I jo m’he demanat: i com s’ho farà? Eliminant el Tractat d’Utrecht? I així, els antics estats de la Corona d’Aragó, el Regne de Mallorca entre ells, recuperarem la nostra llibertat nacional? Recuperarem els nostres furs i podrem fer les nostres constitucions, com solíem? Si ha de ser així, benvingut sigui! Però em sorprèn que els polítics del Regne Unit estiguin, ara com ara, disposats a la derogació del Tractat d’Utrecht. Tots ells (espanyols inclosos) hi perdrien prou més que no nosaltres. I, ja se sap, quan els poderosos hi perden, no solen derogar tractats. I menys si tenen tres-cents anys.
L’altre que m’ha calmat els neguits ha estat Rajoy, en la seua entrevista amb la primer ministra britànica Theresa May. Ha fet les seues declaracions aprofitant que la ministra principal d’Escòcia, na Nicola Sturgeon, ha declarat la seua intenció d’organitzar un altre referèndum d’autodeterminació per a Escòcia l’any 2019. Sembla bastant lògic, tenint en compte que el Brexit (o siga, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea) comença l’any vinent i ha d’acabar en dos anys. Teòricament, l’any 2019 serà l’any en què el Regne Unit quedarà fora de la Unió Europea. Però resulta que, en el referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la Unió, els escocesos varen votar a favor de mantenir-s’hi, mentre que els anglesos, els gal·lesos i els irlandesos del nord varen votar en contra. Pels escocesos, s’hi haurien quedat, a Europa. I, per tant, els escocesos volen quedar-s’hi. Però només hi ha una manera de fer-ho: independentizant-se dels anglesos.
Semblaria bastant lògic, idò, que tots els líders polítics europeistes fessin costat als escocesos. Si no pot quedar tota la Gran Bretanya dins la Unió Europea, com a mínim que hi quedi Escòcia. O hi ha europeistes que volen que la Unió Europea vagi minvant i es vagi fent cada vegada més petita? Quin tipus d’europeista voldria que l’Europa política deixés anar una part del seu territori, que, a més a més, vol quedar-s’hi? No s’entendria de cap de les maneres. Però, vet-vos ací que, la setmana passada, Mariano Rajoy va i li amolla a Theresa May que, si Escòcia s’independitzàs, Espanya vetaria la seua permanència a la Unió Europea. És a dir, que per a Espanya la unitat del Regne Unit (o de qualsevol altre estat de la Unió Europea o de fora del nostre àmbit polític més pròxim) està per damunt de la unitat d’Europa. On s’és vist?
Per als europeistes de cor i de raó, la unitat d’Europa està molt per damunt de la unitat de cap dels estats membres. Perquè es tracta, en definitiva, d’una unitat política superior i molt més valuosa que no cadascuna de les especficitats regionals que s’hi puguin contemplar. La Unió Europea costa molt de construir. Els Estats Units d’Europa costaran encara més. I necessiten europeistes de pedra picada, que no s’arronsin davant les adversitats, i, sobretot, que no s’entretenguin en regionalismes quan el conjunt del futur d’Europa és el que es troba en entredit. I Rajoy fa un despropòsit com una catedral quan s’ofereix a la primera ministra britànica per vetar els escocesos a Europa, si aquests s’hi volen quedar. O no han decidit sortir-ne, els anglesos? Aleshores, per quins set sous els hem de facilitar que arrosseguin amb ells els escocesos, que es volen mantenir com a part de la Unió Europea? Cap europeista mínimament sincer podria sostenir una actitud com aquesta?
Garcia-Margallo s’ha tret la careta de les seues intencions expansionistes. I Rajoy, per a qui ho dubtàs, s’ha tret el seu finíssim vernís europeista. No en tenen res d’europeistes. Ni un bri. Ni busca. Res. El que em sorprèn és que, a hores d’ara, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, o el president del Consell, Donald Tusk, no li hagin estirat les orelles. O tampoc no volen una Escòcia integrada a la Unió Europea? O no voldrien Escòcia als Estats Units d’Europa? O no volen més Europa?

Comentar

* Campos obligatorios
Advertencia

Recuerde que usted es responsable de todo lo que escribe y que se revelarán a las autoridades públicas competentes y tribunales los datos que sean requeridos legalmente (nombre, e-mail, IP de su ordenador, así como información accesible a través de los sistemas).

AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

Selacio
Hace un mes

El autor debería estar al tanto del derecho internacional vigente, en especial del principio de la integridad territorial de los Estados consagrado por las Naciones Unidas en sus Resoluciones 1514 (XV) y 2625 (XXV), pero tal vez sea mucho pedir.

Valoración:1menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1